dijous, 19 de març del 2009

La radicalitat no condueix a res

Radicalitat és sinònim de confrontació i d’agressivitat. Amb l’agressivitat només s’aconsegueix entrar en una espiral de violència que impedeix afrontar els problemes amb l’ànim d’arribar a trobar solucions, de consensuar.

Aquesta setmana està resultant desastrosa per l’àmbit educatiu del nostre país. Després de quatre mesos de tancada d’estudiants a la Universitat, ahir es va desbocar tot fins acabar amb un ball de bastons absolutament injustificable.

Després d’aquests quatre mesos de tancament amb el compromís del rector de la universitat de respectar aquesta decisió, sempre i quan el comportament fos cívic i responsable, es produeix una baralla entre els protagonistes de la tancada i uns altres estudiants, a causa d’una discussió. En aquest moment el rector demana a la policia que procedeixi a desallotjar. Fins aquí tot correcte.

A partir d’aquest moment passa el que ja és conegut per tothom. Batalla campal entre els Mossos d’Esquadra i els estudiants.

Després de veure les imatges emeses per tots els canals de televisió i també per Internet, no queda lloc per a discutir el que és evident. Els Mossos s’han passat de la ratlla una vegada més.

La situació era complicada, això s’ha de reconèixer. Ja se sap que quan s’ha de fer un desallotjament, no es pot fer amb floretes a la ma i demanant si us plau que surtin per la porta. Però hi ha actuacions que no es poden justificar de cap de les maneres. Vuitanta persones ferides, fins i tot un nen que passava per allà i diversos periodistes agredits. Com he dit abans les imatges parlen per sí soles. El que va passar ahir als carrers de Barcelona, en molts moments va passar de ser una intervenció policial a ser una agressió policial. I un país com el nostre no pot permetre que la policia agredeixi als ciutadans d’aquesta forma. Ciutadans que protesten sí, però ciutadans amb tots els drets, per no parlar dels danys col•laterals a les persones que es trobaven en el seu camí o aquells que feien la seva feina com a periodistes.

Cal valorar a més què amb actuacions com aquestes, el que es genera és un rebuig i un descrèdit que després costa molt de recuperar. Cal que els fets d’ahir marquin un punt d’inflexió. Cal començar a parlar de cessaments i de canvis en l’estructura de la policia de Catalunya. Hem aconseguit una policia de manual i que a més aplica aquest manual amb una determinació i contundència que traspassa les línies de la raó i el sentit comú. No ens ho podem permetre. Calen canvis i no poden esperar.

Per un altre costat avui hem tingut una nova vaga de mestres, en aquest cas motivada pel desacord d’aquest col•lectiu amb la Llei d’Educació de Catalunya que s’està tramitant. Es pot estar d’acord o no amb els plantejaments fets des de la Conselleria d’Educació de la Generalitat, amb el sr. Ernest Maragall al capdavant. El que sembla evident és que no ha aconseguit prou consens com per imposar, com si d’un decret es tractés, els canvis que vol impulsar.

Ara bé, també és evident que l’educació al nostre país necessita de canvis que també són urgents, i tancar-se en banda convocant una vaga com la d’avui no em sembla justificable. Cal recuperar l’esperit del Pacte Nacional per a l’Educació signat en la passada legislatura i afrontar els problemes al voltant d’una taula. El conseller Maragall ha de tenir la capacitat de diàleg que els problemes educatius a Catalunya mereixen, i els mestres, pares i mares, fins i tot els professionals de l’educació en el lleure han de poder dir la seva. L’educació és cosa de tots i amb una actitud de “tot blanc o tot negre” no aconseguirem res.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

I d'Universitats no en parlem? Curiós. Tens raó en la ineficacia d'IC i del PSOE en aquestes dues conselleries. Per``o no se si els estudiants anti-Bolonya estan copntents amb la vostra gestió

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Es clar que en podem parlar d'Universitats, però Bolonya és un projecte europeu si no vaig errat, a diferència de la LEC que seria una llei de marca catalana. En qualsevol cas des de les Universitats catalanes, el que s'ha de fer és ubicar el debat on toca, és a dir als claustres. Crec que hi ha un grup d'estudiants que es dediquen a rebentar els espais de diàleg i fan la seva, potser sense representar a la majoria. T'imagines a un partit polític renunciant al diàleg al Parlament i alhora fent una tancada a dins? Doncs salvant les distàncies és una mica això. De totes formes, reconec que no tinc prou informació com per a emetre una anàlisi en profunditat del tema "Bolonya sí o no"-

Manel J. Camps ha dit...

Jordi,

En el teu artícle tractés dos temes, un les protestes a la universitat amb les càrregues dels mossos i l'altre les protestes dels mestres en relació a la nova llei de l'enseyament.

Pel que fa a les càrregues dels mossos tothom està d'acord que l'actuació posterior al desallotjament va ser manifestament desproporcionada. Els d'ICV en canvi no assumeixen cap responsabilitat i carreguen totes les culpes als estudiants. Ningú diu que les actuacions dels estudiants siguin totes modeliques, però la nostra polícia nacional no va estar a l'alçada de les circumstàncies.

Pel que fa a la reforma de l'ensenyament sembla que només el Conseller Maragall la defensa, de fet ICV hi està en contra.

Sobta molt que el govern de la Generalitat PSC-ICV-ERC, tingui postures tant diferents en temes tan cabdals com són aquests dos. El funcionament de la nostra polícia i l'ensenyament.

Segurament els ciutadans agrairiem posicions més unitàries i que els temes importants es tiressin endavant sense tantes discussions.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Manel, no comparteixo el teu criteri. Crec que és bo per a tothom que un govern pugui tenir diferents veus, perquè és d'aquesta manera que s'arriba a assolir consensos majors. Hi ha molts estats a Europa i també a fóra que tenen sistemes parlamentaris com el nostre i és un símptoma de bona salut democràtica formar pactes de govern. La discrepància no té perque trencar l'estabilitat. En aquest sentit el nostre país està aprenent a madurar després de 23 anys del mateix caldo.

Manel J. Camps ha dit...

Jordi,

Aleshores perque penses que l'enquesta del PERIODICO és tant negativa envers el tripartit en general, i sobre el vostre partit, al qual ideologicament jo hi soc molt proper, en particular.

Gràcies,

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Crec que és negativa perquè hi ha massa gent interessada a fer trontollar el pacte de govern vigent. El fet que un partit independentista formi part del govern català i impulsi mesures com la quota de cinema en català, l'oficina antifrau, el pacte nacional per a la immigració, etc, etc, molesta a determinats sectors poc donats als canvis positius o en clau de país.

Manel J. Camps ha dit...

Jordi,

Vols dir que l'enquesta està cuinada ? Perquè en cas contrari voldria dir que el nostre país està en contra de les iniciatives que esmentes. A mi aquestes particularment em semblen bé.

De tota forma ja veurem, quin exit tindrà l'Oficina anti-frau.

Gràcies un cop més