dimarts, 17 de març del 2009

Teories sobre la desafecció política

Aquests dies se'n parla força de desafecció política. És un tema que dona molt de marge d'opinió i l'Hortaguinardosfera no ha estat al marge d'aquesta qüestió.

3 de cada 4 persones que viuen a Catalunya tenen desafecció per la política. Aquesta dada pot tenir múltiples lectures i poques d’elles seran objectives. Cal tenir en compte que des de sempre hi ha hagut desafecció per la política, en qualsevol cas potser ara estem vivint una punta de desafecció una mica més alta que en els darrers anys.

Si recordem els darrers 8 anys del govern Pujol a Catalunya hi havia una corba ascendent pel que fa a desafecció política. Va ser en el moment en que Aznar manava a l’estat i quan el canvi polític es va produir a Catalunya 23 anys després, que la política va tornar a situar-se en primera línia generant debat i noves idees.

Després els canvis també van arribar a l’estat espanyol amb Zapatero investint-se president i les coses semblava que podien canviar. Catalunya aspirava a tenir un nivell d’autogovern que ens podia acostar al model desitjat i l’estat podia fer un gir cap al federalisme. Una segona transició es veia possible. El punt àlgid el podríem situar en el 30 de setembre de 2005, quan el Parlament de Catalunya aprova el text del nou Estatut.

A partir d’aquí tot es torça. Pactes de rebaixes de l’estat amb CiU per un plat de mongetes, ERC que no havia previst un pla B i que no sap com ubicar-se en aquest context cedint tard i malament en el que les bases van reclamar, pactes entre PSOE i CiU que finalment no es compleixen. Promeses incomplertes una rere l’altre. El Pacte del Tinell trencat i el govern desmembrat. A més, a Espanya els canvis esperats es queden en un no res. PSOE i PP escenifiquen una guerra oberta i en els temes d’estat es posen d’acord sense discutir. El procés de pau a Euskadi es trenca per manca de voluntats. En definitiva, tot segueix igual, després de tant desgast, tot segueix igual.

A més, al món i al país l’economia s’està ensorrant en una crisi que ha passat per tots els noms possibles abans d’anomenar-se com el que és: una crisi. I no es veu ningú amb prou capacitat de lideratge com per tirar del carro i aixecar el vol.
Desafecció? Jo més aviat diria que el que hi ha és una profunda decepció perquè tots els canvis esperats no han arribat. En una altra escala, a nivell municipal a Barcelona, el model actual està esgotat i això es nota al carrer. Aquest govern municipal està enrocat per la seva manca de capacitat de consensuar les propostes per a la ciutat. Els costa d’acceptar que per assolir el consens necessari no poden fer-so tots sols.

I quan algú discrepa de les seves tesis resulta que forma part d’un “nimby” o es dedica a fer “ciberpropaganda”. Alguns fins i tot pretenen donar classes de com s’ha de gestionar la comunicació política. Per més tecnicismes i arguments plens de verborrea que utilitzin no aconseguiran mai tenir la veritat absoluta. Aquesta supèrbia tan notable és el reflex que el riu sona i això no els agrada, però és el que hi ha perquè en gran part la desafecció també és culpa seva. La intolerància es pot vestir amb tots els tecnicismes que es vulgui, però al final seguirà sent intolerància. La ciutadania vol parlar amb els seus interlocutors, no que li donin lliçons.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla una mica agosarat creure que el post on parlo de que es pot confondre ciberactivisme amb ciberpropaganda anava per tú o per veus disidents. Però si et creus aludit llavors és que potser també he ficat el dit a l'ull a tú, quan apuntava a una altre direcció. Tú has de saber si tens un cert nivell d'autocritica, d'anàlisis més a fons del que es la pura consigna partidista, has de saber si la teva activitat al teu blog genera credibilitat o no, si als comentaris que et deixen fomentes la interlocució o només l'intercanvi de consignes. No anava per tú, en general quan faig una crítica de fons d'aquest sentit no acostumo a apuntar a ningú i menys si no és un tret cap a dalt enlloc de cap a la mateixa alçada, però si t'has sentit identificat potser és que ho miris.

Sobre NIMBY's sí, també existeixen, no tot moviment veinal formal o informal ho és, però clarament, els hi ha. Et citaré un: el de la gossera a Sarrià. Aquest m'atreveixo a dir-li clarament NIMBY. No és veritat que a d'altres se'ls hagi titllat de saque de NIMBY, i pot quedar molt bé davant dels veins afectats pel MPGM del Carmel dir-lis "ei.. ERC és l'únic partit responsable que a més no us considera NIMBY", però lamentablement això no és veritat. Per molt que t'ho facis arribar.

Pots utilitzar l'enquesta del CEO per definir allò que et sembli (encara que la corba de major desafecció s'incrementa més enllà dels acords d'estatuts i tenen molt a veure amb causes com la crisi que és la que l'ha disparat) i fer-t'ho venir al que tú més et convé.. Considerant que els dos màxims de satisfacció apareixen el novembre del 2005 i el març del 2007, no em semblan coincidir amb cap "evento" dels que tú cites. En canvi la "desafecció" augmenta dramàticament desde juny del 2008, moment en que la crisi comença a notar els seus efectes, de forma clara.

L'enquesta ho deixa clar el 53,6% de la gent es troba desvinculada i insatisfeta, són gent que no els afecta tant l'Estatut, el finançament i coses d'aquestes de la "política diaria" sinó que senten que la política en general no els hi dona resposta. Si obviem el gruix i ens volem quedar en els polititzats (integrats) que són la minoria i voler explicar la desafecció política en base a ells, vale... però llavors tota argumentació al voltant de la satisfacció política es abismalment parcial i deixa de banda a més de la meitat de la gent.

Si tot ho vols explicar pels aspectes de la conjuntura política que més són significatius per a ERC, deixant de banda qüestions conjunturals que són més importants per als ciutadans (per a tú i per a mí l'Estatut és molt important, per a la majoria de la gent, comparat amb la por de perdre la feina, no deixa de ser una cosa secundaria), o aspectes, més profunds estructurals (que expliquen 2/3 del total de desafecció segons l'enquesta del CEO), és legítim però estas atenent a una part molt petita de la desafecció.

O creus realment que el factor "estatut i finançament" és el més explicatius de la desafecció? No ho sé.. potser que les mobilitzacions que hi ha ara al carrer (estudiants contra Bolonya a part) totes tenen un punt en comú: la crisi. Aquesta és un aspecte conjuntural de molt més pes, que deixes a un costat.

I si tornes a mirar el CEO i veus que 2/3 de la desafecció NO són gent integrada en el sistema polític, sinò gent que no es sent integrada a ell, que declaren que la seva desafecció no és conjuntural sinò estructural, llavors estas deixant de banda l'anàlisis de la part del lleó de la desafecció.

Una miqueta en general, m'ha semblat el teu article una forma una mica artificiossa de fer-t'ho arribar tot a "tu vera" però que no hi entres com potser hem entrat el Pere Nieto o jo a fer un exercici d'autocrítica de la política. És una mica trist perquè la "inteligentzia" és molt escasa i els que de tant en tant la mostreu (com tú) teniu la responsabilitat moral de reforçar-la i no deixar-la decaure amb un post com aquest que t'ho fas venir per "arrimar el ascua a tu vera".

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Jose, gràcies un cop més per tan alliçonador comentari. Jo ni em dono per al·ludit ni deixo de donar-me'n. Simplement em limito a expressar la meva opinió respecte a coses que llegeixo en altres espais (de vegades a la premsa, de vegades als blocs) i no sempre hi estic d'acord amb el to o la forma en que s'expressen, tot i que el contingut em sembla legítim ja que en un bloc s'expressen opinions personals i no cal estar d'acord amb el contingut.
Entenc que quan algú pren la decisió d'escriure opinions en un bloc ho fa amb la intenció de fer-les públiques, i no sempre l'opinió d'un ha d'anar en consonància amb el que les dades de les enquestes diuen. Amb això el que vull dir és que la crisi és el detonant de la desafecció (més si tenim en compte que fins al moment de reconèixer el terme crisi ha hagut de ploure molt i això ha fet que la gent se senti encara més enganyada), però més enllà d'això la credibilitat dels polítics ha anant perdent punts pel camí d'un llarg procés en que es genera il·lusió (tu mateix parles de novembre de 2005 com a moment àlgid de confiança i coincideix en un moment en que veníem d'aprovar el text estatutari al Parlament, feia només un mes i mig) i aquesta il·lusió es va esvaint amb un llarg desgast mediàtic que no ens ha portat enlloc.
Potser hi ha molta gent que no ho sap però amb un bon finançament a Catalunya la crisi es podria afrontar amb millors armes.
Pel que fa al (segons tu nimby) tema de la gossera, jo més aviat ho titllaria de "decretazo" del govern municipal. No és cert que en aquest espai on es vol construïr la gossera, fa un temps la Clínica Quiron pretenia fer un nou centre i que l'ajuntament li va oferir una permuta de terrenys que va costar uns quants calerons a la ciutadania? ara resulta que aquest espai ja no és un verd estratègic? el problema és una vegada més que aquest govern municipal entra en incoherències perquè una persona determinada vol fer les coses "a la seva bola" i contra els elements, i de la reacció ciutadana en fem un "nimby". Així no es pot construïr la ciutat.
Quan es tracta d'expressar opinions la veritat absoluta no la tenim ni tu, ni jo, ni ningú. El que segons tu és argumentar els temes per "portar-los a mi vera", per a mí és un argument de prou pes perquè me'l cregui i el faci públic.
Almenys en aquest bloc els escrits poden anar enfocats com més a opinions personals o més com a notícia sobre algun tema concret, però el que tinc molt clar és que si algun dia m'he de mossegar la llengua escriure-hi no tindria cap sentit.
En el bloc del Pere Nieto, per citar-ne un que tu has esmentat, també es practica des del meu punt de vista "autobombo" per destacar l'acció de govern al districte. A mi però em sembla absolutament lícit que ho faci perquè és el seu espai d'opinió i em mereix tots els respectes.

Pere Nieto ha dit...

Tens raó Jordi, jo em dedico a l'autobombo.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

...i jo a la ciberpropaganda ;)

Anònim ha dit...

Jordi, ja et dic que el post no anava per tú concretament i ets tú qui t'ho has volgut agafar.

Però en això d'internet l'autobombo i la propaganda es troba penalitzada caldria que miresiu quantes referències hi teniu a Technoraty i et puc asegurar que el resultat (autorithy) és molt obvi, quantes referències et fan en blocs que no són dels "teus"? per tant de gent que no et considera propaganda el que dius?. No crec que al blog del Pere se li pugui dir que fa sobretot autobombo, l'autorithy de 46 és més que indicatiu: 46 blocaires han decidit recentment que els seus posts són interesants i l'han citat.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Jose, això de les dades i les estadístiques està molt bé. Technorati, Cercablocs, etc... rankings i authoritys, em sembla molt bé però francament no m'obsessiona. Escriure sobre el que penses està prou bé, no cal fixar-se objectius o autoexaminar-se de forma continuada per saber si el que fas és acceptat o no, si fan referències sobre tu, etc. Et podria dir de molta gent que em comenta coses que he escrit en el bloc, estiguin d'acord o no i que per contra mai deixen un comentari en aquest espai. Pel que fa al bloc del Pere, per descomptat que no poso en dubte la qualitat del que escriu, ni del teu tampoc. No em crec la persona adequada per fer crítica. De vegades hi estic d'acord i de vegades no. De vegades tinc la sensació de que hi ha autobombo i de vegades no. En qualsevol cas, crec que d'autocrítica en podem trobar en els blocs de tots tres i si no donem un cop d'ull a escrits de fa 3 ó 4 mesos enrera.

Anònim ha dit...

No es tracta de "rankings" sinò d'un indicador objectiu que el blog de Pere Nieto té enllaços de molts altres blogs que l'han citat directament als articles. Quan 46 blocaires l'han citat en les darreres setmanes això vol dir, ja que la blogosfera penalitza la propaganda i l'autobombo, que el que fa no és això, com li acusaves.