diumenge, 19 d’abril del 2009

Sectarisme a la “Feria de Abril”

La FECAC vol que les casetes de la “feria” posin sevillanes o altra música de tradició andalusa. Dit de forma educada es convida a les entitats participants a no trencar l’esperit de la fira, o el que és igual a no participar.

El president de la FECAC diu que la “feria de abril” està oberta a nouvinguts com magrebins, sudamericans, etc… com a símbol d’integració, això sí, de posar música tradicional dels seus països res de res, sevillanes i flamenc, com a molt una cançoneta de collita pròpia de tant en tant.

No deixa de ser curiós que els representants de la cultura andalusa a Catalunya s’ofereixin com a símbol d’integració a base de decretar que es faci utilitzant la seva música i les seves tradicions, és a dir, demanant que es renunciï a la cultura pròpia de cadascun. Respecte a això no he sentit queixar-se a aquells que acostumen a aixecar la veu dient que a Catalunya s’imposa la llengua a base de sancions, és més, n'hi ha que fins i tot tindran la seva caseta a la "feria".

I jo em pregunto: aquests representants de la cultura andalusa han predicat amb l’exemple a casa nostra? S’han integrat en base a renunciar a la seva cultura o simplement volen acabar imposant la seva, ara també als que venen d’altres racons del món?. I més quan la majoria d’ells no ha tingut ni tan sols la voluntat de vincular-se amb el país on viuen a través de la llengua catalana. Aquesta actitud m’ha recordat un “30 minuts” en el qual sortia una senyora andalusa que parlava dels nouvinguts (de fora de l’estat espanyol, es clar) i deia: “los que vienen aquí se tienen que adaptar a lo nuestro”; es clar que aquesta afirmació la feia en castellà i “lo suyo” deu tenir molt poc a veure amb la cultura pròpia del país on resideix.

Em preocupa molt que l'alcalde de Barcelona estigui tan orgullós de la "feria de abril" i destaqui la "diversitat" de la mateixa. Em preocupa i molt que les administracions de Barcelona, la Diputació i també la Generalitat subvencionin un esdeveniment que imposa condicions restrictives. La de l’expressió cultural és nova d’enguany, però ja sabem que fa anys que a les casetes de la “feria” s’imposa de vendre determinades marques de menjar o de vi, seguint un model propi d’algú que pretén fer negoci. Doncs si han de fer negoci, m’agradaria que ho fessin sense els meus diners.

6 comentaris:

Manel J. Camps ha dit...

Jordi,

Estic absolutament d'acord amb tú.

De tota forma voldria recordar que aquestes Entitats reben moltes subvencions dels Ajuntaments demòcratics catalans. Es per clientelisme o potser per altre motiu ?

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Possiblement ambdues coses: clientelisme i també altres motius...

Mercè ha dit...

Jordi, pensa que aquesta gent forma la gran massa del vot socialista

Julia ha dit...

El diumenge feien sardanes a la plaça Eivissa. Es molt maco. M'agrada molt anar a la plaça quan fan sardanes. I mai se m'ocurriria cridar en mig d'una bona sardana ¡Eh!, ¿quan tocaran sevillanes?

Jordi Domènech i Lizcano ha dit...

Jordi,
completament d'acord! Tal com està plantejada, la Feria és l'exemple paradigmàtic del que No s'ha de fer... hauries de sentir en Lluís Cabrera parlant-ne!

Anònim ha dit...

Ja veurem d'aqui 10 anys quina fira tenen els magrebins i que ens deixaran fer o no.