Avui podria fer un d’aquells posts que matisen punt per punt perquè els catalans i catalanes ens hem de sentir indignats amb la sentència que ha emès avui el Tribunal Constitucional, però no ho faré pas. I no ho faré perquè crec que discutir punt per punt allò que la ciutadania de Catalunya va aprovar en referèndum és un insult a la seva intel•ligència (quan dic intel•ligència em refereixo a la ciutadania, òbviament).
Més enllà del fet que es forci la introducció de diverses referències a la “indissoluble unitat de l’estat espanyol”, associat al concepte de nació catalana; més enllà que no es permeti la preferència d’ús de la llengua catalana a les administracions públiques catalanes i als mitjans de comunicació; més enllà de la decisiva i important retallada que es fa en l’àmbit de la justícia; més enllà que s’hagin tocat una cinquantena d’articles; més enllà de tot això hi ha una idea que confirma el fet que un estat de dret en el qual l’opinió de 10 jutges val més que la veu d’un poble, expressada des del seu Parlament i ratificada per la via de les urnes, és un mal estat de dret.
No em sento gens indignat. Em sento molt digne i privilegiat de pertànyer a un país, Catalunya, que assoleix els seus objectius utilitzant sempre la via democràtica a través del seu Parlament, escollit legítimament per la ciutadania, i a través del dret de decidir d’aquesta mateixa ciutadania.
Les paraules del President Montilla obren la porta a una resposta unitària dels partits de tradició democràtica, la societat civil i la ciutadania. Però més enllà d’aquesta resposta en forma de manifestació, que segurament comptarà amb una participació alta, cal fixar un full de ruta per al futur del país. L’única forma de motivar a la ciutadania i acabar amb la desafecció política passa per fixar uns objectius nacionals que, com era d’esperar, han d’anar més enllà d’una via autonomista que està esgotada i que no té més recorregut.
Aquelles persones que creien possible obrir la porta al federalisme en aquest estat espanyol, han de tocar de peus a terra i comprendre que això no és ni serà possible governi qui governi a Madrid. L’estat espanyol ha donat una imatge falsa de país democràtic mentre els guardians dels valors de l’antic règim es mantenen en llocs decisius que impedeixen completar una transició mai acabada.
Malgrat els impediments, Catalunya s’ha dotat d’una Llei de Consultes que ha permès l’admissió a tràmit d’una Iniciativa Popular per a la celebració d’un Referèndum sobre la independència. Tot i que legalment aquest Referèndum ha de comptar amb el vist-i-plau de Madrid, això no ha de ser cap impediment per tirar endavant amb una consulta com aquesta. Evidentment per fer-la caldrà incomplir amb les lleis de l’estat, però no ha de suposar cap conflicte moral per al poble de Catalunya fer-ho, atesa la manca de respecte que ha evidenciat aquesta sentència del TC. De fet la podem catalogar de provocació i desafiament.
Inundem el Parlament de Catalunya de firmes a favor de la Iniciativa Popular. Fem possible la celebració d’un Referèndum per decidir el futur de Catalunya. Si l’Estatut que vam votar en Referèndum ja era fruit d’una retallada, què n’hem de fer d’aquest més retallat encara?. L’Estatut que ens cal, és el de Portugal!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada