Dilluns vam fer una trobada amb moltes de les persones que vam conèixer, i amb les quals vam treballar colze amb colze, durant els processos per als MPGM del Carmel i dels Tres Turons.
La veritat és que va ser una trobada molt agradable. Es va aconseguir un ambient molt distés, a diferència de les reunions que vam tenir abans de les aprovacions dels seus planejaments. El Jordi Portabella, l’Ester Capella, l’Enric Rius, el Marc Llobet i jo mateix vam fer petar la xerrada amb totes les persones que hi van assistir i que rondava la seixantena. Tots molt ben acompanyats per un grup de militants del nostre casal que es van abocar com mai en ajudar a muntar, desmuntar i crear un molt bon ambient.
La sorpresa agradable ha estat que, un any després de l’aprovació del MPGM del Carmel, encara hi ha moltes persones que valoren la feina que vam fer en el seu moment. Alguns dels assistents eren persones que van quedar finalment afectades, però fins i tot aquestes valoren positivament el treball i les aportacions d’Esquerra. Treball fet amb ells, fruit del qual van sortir moltes de les aportacions finals.
Crec que el que més i millor ha valorat tothom ha estat l’honestedat que hem mantingut des del primer fins a l’últim dia. Mai no hem volgut vendre fum; sempre vam dir que l’objectiu era arribar a un punt en què fos possible aprovar els dos planejaments amb el major consens possible. Finalment ha pogut ser d’aquesta manera, malgrat som conscients que no hem fet feliç a tothom. L’interés de la comunitat, de vegades, també s’ha de posar per davant dels interessos particulars.
Un any després és un bon moment per a fer un retorn en forma d’agraïment. Tinc el privilegi d’haver conegut a un munt de gent fantàstica durant aquests processos. No nomenaré a ningú per no deixar-me a cap, però ells i elles saben que en formen part. El fet d’haver aconseguit millorar una mica la vida d’algunes persones ja paga la pena d’aquesta feina, perquè si no és per aquestes coses, ja em direu perquè alguns ens fiquem en aquesta cosa pública de la política.
I un últim agraïment: aquest per al Joan Perna i els seus pares que ens van obrir de bat a bat les portes de casa seva per tal de fer possible aquesta trobada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada