dijous, 10 de març del 2011

El tercer espai entra en escena

Ahir dimarts el candidat d’Esquerra+Reagrupament, Jordi Portabella, va oferir una conferència a l’auditori de la Pedrera en la qual va exposar les línies mestres del seu projecte per a la ciutat. Una visió política etiquetada com a tercer espai i que ofereix aquesta tercera via diferenciada dels 2 pols que les altres opcions ofereixen de cara al proper 22 de maig.

D’un costat tenim l’actual govern municipal, format per PSC i ICV, que ofereix continuar amb el model actual. Per un altre costat tenim a CiU i PP que s’ofereixen com alternativa i canvi però són l’oposició de sempre sense un model alternatiu clar per a Barcelona. I enmig d’aquestes dues opcions entra en escena una opció diferent, fresca i amb un model propi. Una alternativa de canvi real que es mostra disposada a disputar el lideratge als 2 pols hegemònics de la política municipal de la capital catalana.

I què proposa o què representa que ha de ser aquest tercer espai?

D’entrada cal tenir en compte que el tercer espai neix fa 4 anys, quan vistos els resultats de les darreres eleccions municipals, s’aprecia un descontentament ciutadà respecte al model actual de ciutat. Al llarg de molts anys, Barcelona ha viscut grans transformacions a cop de gran esdeveniment. En les darreres dècades els Jocs Olímpics o el Fòrum de les Cultures han servit per a transformar i guanyar per a la ciutadania espais de la ciutat que en aquell moment no responien a les necessitats. Ha estat positiu en el seu moment però aquest moment ja ha passat. La proposta d’organitzar uns JJOO d’hivern no suposaria cap transformació útil a la ciutat i, per tant, no aportarien res de cara al futur. Aquest model ja ha caducat.

Fa 4 anys, Esquerra va optar per no reeditar el govern municipal amb PSC i ICV. Això que molts volen obviar o passar per alt, és molt significatiu. Ho és perquè a partir d’aquell moment i durant 4 anys Esquerra es converteix en una força política lliure per a decidir quin model vol defensar a Barcelona. Esquerra ha recolzat aquells projectes amb els quals estàvem d’acord i s’ha plantat en tot allò que no compartíem. No hem estat la crossa de ningú que no siguin els ciutadans i ciutadanes de la ciutat. No hem estat equidistants, sempre hem estat al costat dels interessos ciutadans.

Davant del govern de sempre sense un model clar i de l’oposició de sempre que s’ha mantingut en el “no contra tot” sense un criteri o uns arguments coherents al marge de torpedinar el govern municipal, ha sorgit una Esquerra que va manifestar fer una oposició diferent fa 4 anys i ha mantingut la seva aposta durant tot aquest temps.

Vam interpretar el missatge que la ciutadania ens va adreçar en les darreres eleccions municipals i hem creat un espai nou; un espai lliure d’hipoteques perquè vam passar a l’oposició per convicció i no per obligació. Un espai que esdevé defensor dels interessos ciutadans, dels emprenedors, de les famílies en totes les seves versions actuals, de la cultura i la llengua catalanes, de la necessitat d’adquirir més poder polític per acabar essent capital d’estat.

I ara és el moment de sumar sensibilitats diverses però amb aquest mateix objectiu. En aquest espai hi cap molta més gent que no pas la gent d’Esquerra. De moment Reagrupament forma part activa de la coalició i s’està treballant en incorporar nova gent i no tota provinent de formacions polítiques, també de la societat civil, també persones desencisades amb altres opcions polítiques. El tercer espai creix i la idea és que no s’aturi el seu creixement després del 22M.

El tercer espai té molt contingut polític i també de propostes en diversos àmbits (identitari, de sobirania, de progrés, de plantar cara a la crisi, de model econòmic, de model republicà prenent la persona com a mesura de tores les coses, de model social, esportiu, urbanístic, comercial, de mobilitat, de metròpoli, etc, etc.).

No ho deixo aquí. Seguiré escrivint sobre les propostes del tercer espai, però no hi caben totes en un sol article que sigui digerible. De moment aquest és un primer article per a definir una proposta política en la que crec i que defensaré com he fet durant els darrers 4 anys.

Crec que Barcelona necessita canvis en profunditat per sortir de la crisi actual (econòmica, però també de model). Ara toca treballar per un somni.