dijous, 3 de març del 2011

L'hora de fer balanç

4 anys donen molt de sí i com és normal, els governs en fer balanç exhibeixen tota l’obra de govern. En el cas d’Horta-Guinardó hi ha coses que comparteixo i d’altres no. Actuacions com la de l’enderroc del viaducte i la reurbanització de la ronda del Guinardó també la duia Esquerra en el seu programa i va ser una proposta del PAD, compartida amb el govern.

Tinc la sensació d’haver viscut 4 anys molt intensos políticament a la ciutat i també, es clar, en aquest districte. En començar el mandat des de l’oposició vam manifestar que actuaríem amb llibertat, votant a favor d’allò que ens semblés bé i en contra del que no ens agradés, sense cap altre lligam que defensar els interessos de la ciutat i la seva gent.

Ara, quatre anys més tard, ens podem donar per satisfets, perquè allò que vam manifestar en un principi, ho hem posat en pràctica durant tot aquest temps. I sí, hem donat suport en tot allò que ha encaixat en el model de ciutat que defensa Esquerra. I també hem estat una oposició contundent en tot allò que, segons el nostre parer, no defensava els interessos de la ciutadania o s’allunyava d’aquest model de ciutat.

Fent un balanç sobre el PAD s’han fet moltes actuacions en l’espai públic, però alguns barris del districte pateixen un endarreriment històric d’inversions i tampoc en aquest mandat s’ha posat fil a l’agulla amb l’ímpetu que calia. Un exemple clar és el barri de Sant Genís que, després de moltes reivindicacions ha tingut que esperar al darrer any per veure com es feia alguna cosa.

El districte d’Horta-Guinardó va ser durant molts anys ventafocs de la ciutat. Els grans esdeveniments i les grans transformacions urbanes van fer que durant dècades, Horta-Guinardó anés quedant a la cua de les inversions de la ciutat. És cert que durant els darrers anys hi ha hagut una inflexió en aquest sentit, però encara arrosseguem aquest endarreriment històric i moltes de les coses que ja haurien d’estar resoltes, continuen encara pendents de finalitzar.

Un dels exemples el tenim en l’entorn del mercat del Guinardó. Una reforma que ja està en marxa però que ha suposat que, a conseqüencia del retràs, molts petits comerços de la zona hagin tingut que tancar les seves portes.

Un altre espai que espera solució encara és el Palau del Parc del Laberint. No sé ben bé quan de temps podrà mantenir-se en peu però a cada any que passa, pitjors són les condicions de l’edifici i aquesta seria una pèrdua patrimonial molt important.

O el dèficit d’espais per a joves al districte. Uns joves als quals sempre reclamem més implicació en els temes d’interès comú, però als quals tampoc es dona solució a les seves necessitats d’espai. El punt d’informació juvenil d’Horta ha estat un pas endavant però encara hi ha moltes entitats juvenils que no disposen dels espais adequats per a dur a terme la seva tasca de la millor manera.

No tot és negatiu, es clar. La posada en marxa de la biblioteca de Can Mariner, la recuperació de la Masia de Can Fargues fruit de les complicitats de les entitats impulsores de la recuperació i els diferents grups municipals, els casals de gent gran que s’han posat en marxa, casals de barri, algunes millores d’accessibilitat. Són coses que hem compartit i que tenen la seva importància.

I quin ha estat el paper d’Esquerra durant aquest període municipal? Doncs podem dir amb el cap ben alt que Esquerra ha format part activa en els grans planejaments aprovats. Començant per la MPGM del Carmel, el qual vam revocar en primera instància perquè era un pla treballat des de la distància i sense entrar al detall en el terreny i, el més important, sense entrar al detall de les vides i propietats que afectava. A nivell personal, crec que tant el meu company al districte, l’Enric Rius, com jo mateix, vam fer un màster accelerat d’urbanisme amb el treball realitzat durant el procés del MPGM del Carmel.

Quan després de mesos de treball, sector a sector, carrer a carrer i de vegades casa per casa, aconsegueixes modificar un pla del calibre del MPGM del Carmel i, a més, aconsegueixes que el consens veïnal se sumi al consens polític. És aleshores quan pots valorar si la feina feta ha valgut la pena. La reducció de les afectacions en un 50%, l’equilibri de la inversió pública respecte a la inversió privada, la fixació d’uns terminis raonables per la capacitat inversora de la ciutat i, el més important, el grau de consens assolit després que el primer pla provoqués una reacció contrària important per part dels afectats; tot això en resum ho podem considerar un bon resultat i dona molt de sentit a la declaració d’intencions que vam fer fa 4 anys.

L’altre gran planejament, el de la MPGM dels Tres Turons, tenia miga. Més de 50 anys d’afectació urbanística i moltes i diverses modificacions arbitràries al llarg dels anys, han estat una llosa per a les persones afectades, però també per poder desencallar un planejament que comptava amb una àmplia oposició ciutadana. Calia determinació per afrontar el problema, sensibilitat envers unes persones que han estat durant dècades oblidades per l’administració municipal, i idees innovadores per poder tirar endavant un projecte com aquest i fer-ho amb un mínim de garanties. Esquerra hem jugat un paper clau a l’hora de desencallar aquest projecte i també determinant a l’hora de poder aprovar-lo.

Crec sincerament que ens hem sortit. Que finalment més d’un 60% dels afectats han deixat de ser-ho i que la resta té uns drets i uns terminis clars. Hem aprovat finalment un planejament amb unes fórmules de gestió que li atorguen la flexibilitat que cal que tingui un planejament a 20 anys vista. I una vegada més, hem aconseguit que l’aprovació del pla es fes amb un grau de consens molt important.

No ens vam poder sortir amb el PMU de La Clota Reordenació. Els edificis que s’estan construint en el front de l’Av. De l’Estatut ens donen una idea del que hi haurà en aquell sector de la Clota en els propers anys. I evidentment no ens agrada. No entenem que es vulgui portar a aquest sector de la ciutat un model més propi de l’Eixample o de Diagonal Mar que no pas d’Horta o La Clota. La creació d’una barrera arquitectònica com aquest front, el que farà és una frontera entre dos barris enlloc d’unir-los.

Sí que ens vam poder sortir en canvi amb el PMU de La Clota Conservació, salvant a darrera hora algun nucli del barri amb personalitat pròpia i modificant les alçades d’algun dels edificis previstos.

Esquerra també hem estat especialment motivats a donar la paraula a la ciutadania a través dels processos de participació. Vam proposar una comissió de treball per a estudiar les mesures sonorreductores i d’accessibilitat a la ronda de Dalt. Malauradament el govern municipal no va tenir la mateixa fe que nosaltres en la participació i va complir amb aquesta comissió com un simple tràmit, oblidant al 100% la part relacionada a l’accessibilitat.

Vam proposar la posada en marxa dels consells de barri. La dinàmica d’aquests òrgans no es correspon exactament amb allò que com a republicans defensem, però malgrat tot la iniciativa ciutadana s’obre pas, ja sigui en base a les reivindicacions o a formes més propositives. Hem estat molt crítics amb la forma en què s’han endegat els consells de barri perquè el govern ha estat poruc i ha intentat dirigir aquests processos. Fruit d’això el funcionament endeterminats barris no ha estat el millor. Això sí, seguirem defensant un model de consells de barri republicà en essència.

Una altra aposta d’Esquerra per la participació ha estat el procés dut a terme per decidir quina plaça Eivissa volen els veïns i veïnes d’Horta. Creiem que aquest procés, fruit d’una proposta nostra, ha estat net i rigorós, ha comptat amb la implicació de les entitats del barri i, malgrat la xifra de butlletes recollides no es correspon amb l’interès despertat, sí que ens hem pogut fer una idea força clara del model de plaça que defensa la majoria.

Hem procurat incidir en que la cultura catalana tingués un paper rellevant en les activitats al nostre districte, defensant sempre el model de capitalitat de Catalunya per a la ciutat. I també hem reivindicat aquest model en aquells àmbits en què la cultura catalana no ha tingut el paper que li corresponia. Hem demanat que aquesta representació cultural tingués la quota coherent en els actes subvencionats per l’ajuntament, no sempre amb l’èxit desitjat, però sí sempre des del respecte a totes les tradicions que hi conviuen en els nostres barris.

Hem defensat a la ciutat i també als nostres barris, un model social inclusiu, fugint de les fractures socials i culturals que determinats sectors polítics al nostre país i de l’estat volen promoure presentant recursos contra les lleis aprovades en el Parlament o a l’Ajuntament, sempre en contra dels usos lingüístics i la immersió a les escoles.

Hem defensat un model de seguretat que no passa necessàriament per omplir els carrers de policies i càmeres de vídeo vigilància. Esquerra sempre hem defensat i ho continuarem fent una societat més segura a partir d’un estat del benestar ben desenvolupat.

Hem defensat i seguirem defensant un model esportiu que posi per davant de tot la promoció esportiva entre els més joves i petits com una inversió de futur esportiva i també de valors, hem cercat sempre la transparència en tot allò relacionat amb els recursos públics exigint les auditories preceptives a les entitats gestores, hem defensat un parc Güell obert per a la ciutadania, hem reclamat la supressió de símbols franquistes a les façanes i hem reivindicat la memòria històrica de les barraques del turó de la Rovira.

En definitiva, hem fet allò que ens vam comprometre a fer a l’inici del mandat. Hem ofert diàleg i hem buscat els consensos en els temes d’interès ciutadà i no només ens hem limitat a cercar el consens polític; també hem cercat el consens veïnal, hem estat pròxims a la ciutadania i a les entitats i és també en gran part gràcies a aquests ciutadans i ciutadanes i als representants d’aquestes entitats que podem fer un balanç positiu d’aquests 4 anys. 4 anys d’oposició constructiva d’Esquerra a Barcelona i al districte d’Horta-Guinardó. 4 anys de defensa i impuls d’un model de ciutat diferent al que representa el govern municipal i que des d’Esquerra considerem un model esgotat.