Trist balanç de 2 anys de mandat municipal

Us deixo la intervenció que vaig fer en el Ple del Districte dimarts.

Fa poc més de 3 anys, l’actual alcalde Trias, va presentar una campanya amb un despertador a les mans per cridar a la ciutadania per tal que “entre tots despertem Barcelona”. De fet pensem que la ciutadania ja ha despertat, però la ciutat segueix adormida.

Ens trobem en una paradoxa. El país te el rumb clar fixat, però està ofegat econòmicament per l’estat i una capital solvent que no sap cap a on va. La solució passa per posar la capital al servei del país, però per a fer-ho no es pot donar la clau de la caixa al PP. Hi ha altres majories possibles perquè el que la ciutadania va votar el 2011 ha quedat superat si ens atenem als resultats a Barcelona de les darreres eleccions al Parlament de catalunya on el 60% de la ciutadania va votar opcions polítiques que reconeixen la sobirania del poble de Catalunya i el dret a decidir (CIU, ERC, ICV i CUP).

Vivim moments decisius per a la història del nostre país i la capital, Barcelona, no està tenint el paper de protagonisme i lideratge que li correspon. Barcelona necessita un projecte polític engrescador. I tenim davant el repte més important de tots, una autèntica revolució democràtica: exercir el dret a decidir què volem ser. I cal recordar que el lideratge no es proclama sinó què s’exerceix.

En clau de districte tenim la sensació que la sra. Regidora ha passat de l’immobilisme a anar a toc de pito, intentant resoldre tot allò que esdevé conflicte amb la ciutadania. El darrer exemple d’èxit de reivindicació veïnal el tenim amb la Pl. Sanllehy que, finalment, veurà la llum i tindrà una solució que ha de ser satisfactòria. Entenc sra. Regidora que es deu sentir francament bé després del desenllaç. Doncs això és el millor que s’endurà mai de la política. La satisfacció de donar resposta a la ciutadania.

Ara ens agradaria que apliqués la mateixa fórmula als barris de muntanya que s’han quedat sense servei de bus de barri els festius. I també amb els nostres conciutadans de la Clota que pateixen les obres mentre es resol la seva afectació. I els veïns i veïnes del Carmel i Tres Turons que esperen solucions i desencallar d’una vegada per totes els respectius plans urbanístics.

I pel que fa a la participació penso que aquesta és la gran assignatura pendent. Els òrgans de participació no es plantegen com el que han de ser: una autèntica fàbrica d’idees. Tenim una xarxa d’entitats que són l’olfacte de la nostra ciutat i tenim talent que hauríem de saber aprofitar per construir uns barris millors, un districte millor, una ciutat millor i un país millor.

La situació social. El pitjor de tot el tenim a peu de carrer. La situació dels nostres conciutadans i conciutadanes està arribant a uns extrems demolidors. Més de 900.000 persones aturades a Catalunya. 200.000 famílies sense que cap dels seus membres hi treballi. Més del 50% d’atur juvenil. Persones que perden casa seva perquè no poden pagar l’hipoteca. Algunes d’elles, víctimes de la desesperació, es treuen la vida. Hi ha qui diu que hi ha persones que no mengen res per tal de complir amb els pagaments de la hipoteca i se senten orgullosos. Vergonya és el que sento quan algú que diu que es dedica a la política fa una sentència com aquestes.

Estem davant d’una situació gravíssima. Una autèntica crisi social. Amb un índex de pobresa infantil que creix i que es detecta ja de forma evident a les nostres escoles. Amb moltes persones que han d’anar a serveis socials perquè ja no poden sortir-ne totes soles. Gent com nosaltres, com els que estem sentats aquí. I amb moltes altres que no hi acudeixen per por a perdre el seus fills. I el drama va creixent. I els ajuts per a les persones més febles van desapareixent, com la partida de la Llei de la Dependència que es retallarà en més de 1.100 milions d’euros (per part de l’estat, es clar). I potser en el seu torn el portaveu del PP em dirà que aquí venim a parlar d’Horta-Guinardó. Vaja, com si no hi hagués persones a Horta-Guinardó que patiran les mesures que venen determinades des de Madrid.

Això sí, si alces la veu en contra ets un radical. Però hi ha moltes persones que pateixen les mesures i l’aplicació de lleis i decrets que van en contra de la justícia social i son conciutadans nostres.

Tenim molts deures per endavant. I és responsabilitat de tots i totes els que ens  hi dediquem a la política de la manera que sigui. Perquè se suposa que vam decidir fer aquest pas perquè creiem que és el millor instrument per a millorar la vida de les persones. Al final solucionar els problemes de les persones pot ser tan simple com una qüestió de voluntat. I voluntat és el que demanem al govern de la ciutat per als dos anys que queden de mandat municipal, si el calendari previst no varia. Voluntat i cuidar de les persones, des de les petites coses a les mesures més rellevants.