dilluns, 13 d’agost del 2007

Adeu Lluís Maria

No sé si eren l’hora i el moment adequats, ni tampoc sé si aquesta ha estat la millor manera de despedir-te. En qualsevol cas, aquesta ha estat la forma que tu has triat, i un cop més has portat a terme les teves conviccions fins al final.

No sé si la teva decisió final ha estat fruit d’un mal moment o si ha estat fruit de la maduració d’una idea per escriure l’últim capítol de la teva vida, tal com van fer molts grans guerrers indis cercant una mort digna de les seves figures. En qualsevol cas tens el meu respecte i admiració profunda.

De cap manera la teva marxa farà esborrar de les pàgines de la nostra història, la teva lluita “real i sincera” per aconseguir la nostra sobirania com a poble i els nostres drets com a ciutadans. En les teves últimes paraules dius que has viscut esclau, i jo com tants d’altres també me’n sento, però tingues la certesa, siguis on siguis, que la lluita continua, que els líders que avui són covards seran rellevats dels seus càrrecs, i que més d’hora que tard el nostre país ha de rebre una alenada d’aires de llibertat, que per història, identitat i esperit de lluita ens corresponen.

El millor homenatge que se m’acut oferir-te des d'aquí és cedir aquest espai per les teves últimes paraules.

Gràcies Xirinachs !!!


"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!


ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!


Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, Jordi:
Estic completament d'acord amb el teu comentari sobre el Xirinacs, crec que ets l'únic militant d'Esquerra que no té por de fer aquest comentari, jo et dono el meu suport i crec que entre tots els més fidels al nostre poble al final imposàrem la independència del nostre país.

Ramon

Anònim ha dit...

M'afegeixo al teu comentari, sense la llibertat col·lectiva de ser el que volem no som altra cosa que esclaus més o menys auto-enganyats i això ens fa menyspreables als nostres ulls i als dels nostres enemics.

Anònim ha dit...

Jordi, a vegades es difícil fer que les idees arribin a la gent. Tu ja ho saps. Normalment les escoltem i no s'ens queden per que el missatge es el mateix de sempre, o sencillament per que ja no hi ha cap "polític" que ens faci prou confiança.
M'agrada el to del teu blog. Es atrevit i descarat. Ànim que gent valenta es el que ens manca! de "polítics" ja n'hi han prous ....

Joan B ( Enric )