dissabte, 18 d’agost del 2007

Per guanyar la llibertat, ens haurem d'arriscar

Cada dia que passa tinc una certesa major que el camí que du el projecte del nostre país no ens portarà enlloc. De la mateixa manera també crec que l’independentisme català no ha sabut dirigir les seves naus a bon port.

D’un temps ençà hem vist com els independentistes catalans -no tots però si un nombre significatiu- han deixat de confiar en el projecte d’Esquerra Republicana de Catalunya. En alguns casos han passat a la desídia de renunciar al dret de vot el dia d’eleccions, i en altres casos han sumat aquest vot a llistes independentistes diferents com ara les de la CUP.

Això, es clar, ha degenerat en un debat intern que, sincerament, és lluny de poder considerar-se una crisi de partit. Però és evident que alguna cosa no ha acabat de funcionar com es pretenia.

Després de la convulsa legislatura del primer tripartit i passat un temps prudencial del segon projecte tripartit o d’entesa, Esquerra ha consolidat una part del seu electorat però s’ha deixat pel camí molts simpatitzants que s’han passat a altres opcions o simplement "han passat".

Crec que el problema principal és que no donem una imatge de perfil propi dins del govern català. Això ja va passar a l’ajuntament de Barcelona i després d’un mal resultat a les darreres municipals el Grup d’Esquerra va optar per abandonar el govern fruit d’aquesta manca de confiança del nostre electorat. També cal dir que hi ha hagut decisions polítiques de clau nacionalista en les que sens dubte si ERC no hagués estat allà no s’haurien resolt de la mateixa forma, com per exemple la representació catalana a la Fira de Frankfurt, per citar-ne una.

Hem tingut un estiu molt mogut i no és el primer. El dèficit d’inversions de l’estat a Catalunya ha quedat a la vista de tots independentistes o no. Les declaracions i el “no fer res” de la ministra de Foment han estat vistos per tots independentistes o no. El dèficit de serveis que depenen de l’estat espanyol perjudiquen a tots els catalans i catalanes independentistes o no. I per tant si ja estem tan cansats com sembla potser és el moment de passar a l’acció. Després de passar uns dies a només 50 quilòmetres a l’est de Catalunya he pogut comprovar que allà les coses les veuen ben diferents. Per la majoria encara som els catalans els que tenim unes pretensions fora de lloc.

Crec fermament que és des d’Esquerra Republicana de Catalunya que hem de liderar el projecte de país lliure que volem els independentistes i també el projecte de país just socialment que anhelen els que no són independentistes. Sóm un partit que ja ha superat diverses divisions internes i sempre hem sortit reforçats. Però aquest reforçament ha estat fruit de la valentia i el saber arriscar-se quan ha estat necessari.

Ara, en aquest moment que viu el nostre país, és l’hora d’arriscar-se. Hem d’estar capaços de liderar un projecte amb possibilitats d’amuniar a totes les faccions independentistes del nostre país i en el qual pugui participar tothom, gent d’Esquerra, de la CUP, de les CAJEI, dels Maulets, de les diverses plataformes sobiranistes de Catalunya o de qualsevol persona que no es consideri membre de cap grup però que cregui en les possibilitats d’una nació catalana lliure i sobirana. I per què no comptar també amb aquells independentistes que veuen un país lliure encara que amb propostes polítiques diferents a la nostra?. Amb els partits catalalans suposadament d’esquerres i amb el PSOE governant a Madrid la cosa no acaba de funcionar.

Potser ja és hora de quadrar-nos davant de les injustícies a que ens sotmet l’estat espanyol. Hi ha conceptes com l’autodeterminació o la insubmissió fiscal que ens hem de plantejar molt seriosament. I en aquest vaixell sobiranista ha de tenir cabuda tothom que ho vulgui.