El superdissabte ha passat. Hem esvaït alguns dubtes i hem confirmat algunes diferències internes.Per un costat tenim uns guanyadors: els dos Joans (Puigcercós i Ridao) que són les persones que en forma més nombrosa han estat triades per dirigir el partit els propers quatre anys. No era aquesta la meva opció, els que heu anat seguint aquest bloc ho sabeu sobradament, però ha estat l'opció guanyadora i per tant els he de reconèixer el mèrit de la victòria.
Però els resultats ens deixen moltes més dades. Força a prop dels guanyadors s'ha produït un empat tècnic entre la candidatura de Reagrupament i la d'ERCFutur, quedant segon l'altre Joan (en Carretero) i tercer l'Ernest Benach. En quant a la secretaria general s'ha capgirat aquest resultat essent segon el Rafel Niubó i tercera la Rut Carendell.
Esquerra Independentista ha estat per mi el perdedor clar de les eleccions. És evident que com a opció crítica la militància ha optat per triar la candidatura de Reagrupament.
Si mirem els resultats per comarques veiem que les votacions s'han fet de forma molt diferent arreu del territori i això és significatiu de què la cohesió territorial del partit s'haurà de treballar i molt en el futur, per no convertir ara el partit en un regne de taifes i d'"...istes".
Ara resta tota la segona fase d'aquesta esperada renovació d'ERC. Els guanyadors (Puigcercós i Ridao) tenen una setmana per intentar unir forces amb aquells que han obtingut un ampli suport (ERCFutur i Reagrupament, segons el meu parer), per arribar a una proposta d'executiva que realment representi una majoria absoluta dins del partit. Una executiva que haurà de ser aprovada per majoria en el Congrés, dissabte que ve. A més també haurem d'aprovar els estatuts del partit, el document d'estratègia política i votar a favor o en contra de les esmenes presentades. Un cop fet tot això, que no és poc, haurem de donar per tancat tot el procés i acceptar el que entre tots i totes haurem decidit.
El resultat d'ahir, d'entrada, pot semblar molt continuísta. Però crec que tots els que s'han presentat són conscients de que ERC ha de canviar moltes coses, especialment en clau interna.
Pel que fa a romandre en el govern de la Generalitat o no, sembla també prou clar que l'opció triada per la gent és la de conservar el tripartit. Això també ens treu del damunt una patata calenta important, que ara passa a mans d'altres formacions. Si ERC trenca el tripartit, serà per motius aliens a ERC. Les causes que poden forçar una crisi greu en el govern de Catalunya estan en mans de les decisions que es prenguin a Madrid: recurs del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, el finançament, el traspàs de rodalies, els papers de Salamanca, la publicació de les balances fiscals (per cert ja s'ha superat el termini que el mateix Zapatero va fixar, sense acomplir-ho), etc.
La primera fase ja és completa. Dissabte vinent, la segona fase.
2 comentaris:
Sr. Corones no s'equivoqui. Si es trenca el tripartit no serà, com vostè vol donar a entendre, per culpa dels altres dos partits, serà perquè ERC, per estratègia de partit tot mirant d’acontentar els sectors més crítics, voldrà que així sigui.
L'Entesa, això del tripartit no m’agrada’t mai, està formada per tres partits que en el seu moment van signar un acord per tal de governar i que en principi havia de tenir una validesa per als quatre anys de la legislatura i la legislatura està tot just a la meitat.
Parlar ara de re negociar aquell acord que continua sent vàlid, com a mínim sembla sospitós de buscar alguna justificació. Les seves pròpies paraules ho donen a entendre. Si negociem de nou i demanem la lluna, sabem que no ens ho podran acceptar i ja tindrem l’excusa que necessitàvem.
No he sentit que el PSC o ICV hagin dit res sobre la revisió dels acords de govern, així que la patata calenta, encara que vostè se la vulgui treure de sobre, continua li agradi o no li agradi a la seva teulada i son vostès, ERC, els qui han de saber mantenir la paraula, i si no la volen o poden mantenir, per el motiu que sigui, almenys siguin valents i diguin-t’ho clarament.
Si es mira vosté el meu article de dalt a baix, en cap cas parlo de renegociar res. El que subratllo és que si no s'acompleixen els mínims (sentència TC sobre l'Estatut, finançament, etc..) és a dir, si Madrid no acompleix el que s'ha compromés a fer i els socialistes i iniciativa traguen, ERC no hauria de tragar com ells. Aquest és el meu parer i això passa perquè el govern d'entesa es mantingui ferm en els seus objectius.
Publica un comentari a l'entrada