dissabte, 7 de juny de 2008

El “yes we can” d’ERC

A hores d’ara, tota la militància d’ERC està votant als qui hauran de ser president i secretari general del partit els propers anys. Jo, que encara no he anat a votar, ho faré tan bon punt acabi aquest post i enllesteixi un petit assumpte, el berenar dels meus fills. He preferit escriure aquestes línies abans de que es conegui el nom de les dues persones que ocuparan aquests càrrecs per no deixar-me influenciar un cop conegut el resultat.

Quatre candidatures per a cada càrrec i ben bé 10.000 militants amb dret a vot. El resultat és imprevisible a hores d’ara, però el sentiment és comú en totes les persones que formem part d’ERC. Volem que aquest sigui el punt d’inflexió, guanyi qui guanyi. Necessitem agafar aire i posar la directa. Hem de deixar de donar tombs, que si ara si, que si ara no; que si cap a l’eix de l’esquerra, que si cap a l’eix nacionalista; que si al govern que si a l’oposició, etc. Necessitem dotar-nos d’un discurs clar, contundent, integrador i directe.

Catalunya està pendent d’ERC. El que nosaltres estem fent avui és una cosa que no ha tingut mai cap precedent en cap altre partit polític. Fixeu-vos-hi que quan ERC es belluga, la resta (socialistes, convergents, etc…) es preocupen i dubten. Som un partit peculiar i amb un factor diferencial: tots els i les militants decidim cap a on volem dirigir la proa del partit.

El més important serà que a partir de demà acceptem els resultats siguin els que siguin, ens posem a treballar “junts” per afrontar la segona part d’aquest procés en el 25è Congrés i aprovem, entre tots i totes, l'executiva i les ponències que han de ser el nostre full de ruta per als propers anys.

Avui és un dia que marca un punt d’inflexió. Si els Estats Units té un candidat de color a la presidència, és que tot és possible. A partir d’avui ja no val l’autocrítica ni la lamentació. A partir d’avui els d’ERC hem de dir: “sí, nosaltres podem”.

1 comentari:

Joan Martinez i Vendrell ha dit...

Que els socialistes es preocupin, sembla lògic, ja que el resultat d’avui es imprevisible i haver tingut i tenir un soci de govern que, com tu dius, està ple de dubtes i contradiccions, no proporciona massa tranquil•litat quan es te la responsabilitat de governar i tirar endavant un país.

Esquerra en el curs dels últims anys ha aportat coses molt positives al Govern de la Generalitat, tal i com també ho va fer a l’Ajuntament de Barcelona durant tots els anys en que va participar en el seu govern.

A mi sempre m’ha semblat més positiu poder participar en un govern format per diferents partits, que no pas formar part de la oposició. Una coalició d’esquerres com la de l’Entesa, hauria de donar, per sobre de tot, prioritat a les politiques socials, que son les que realment ens interessen i ens preocupen a la majoria de la població.

Des del govern, sigui el que sigui, es te la possibilitat de participar amb major amplitud en totes aquelles decisions que el govern adopti. Des de la oposició, algunes vegades, s’hi pot influir, però mai no es te l’última paraula.

Tant de bo que els teus desitjos s’acompleixin, que sigui quin sigui el resultat tothom l’accepti i no comencin a sortir veus crítiques demà mateix, i que finalment l’ERC trobi la seva posició definitiva dins de l’actual espectre polític.