dilluns, 16 de juny de 2008

La renovació d'ERC. Segona Fase. Continuarà...


Han passat quaranta-vuit hores des de que vam cloure el Congrés d'ERC. Crec que és temps suficient perquè algú que ho va presenciar en directe pugui fer-se una opinió en fred del resultat del mateix.

Confeso que en acabar el dissabte estava força abatut pel trencament dels acords a darrera hora. Confeso que el diumenge vaig intentar distanciar-me de la premsa i la televisió per no deixar-me influir mediàticament. I confeso que al llarg de diumenge vaig passar de la decepció inicial a la indignació. Ara, després de quaranta-vuit hores, crec que l'anàlisi la puc fer en fred i per tant puc ser més objectiu, o si més no intentar-ho.

El que és evident, i això no es pot negar, és que tots els esforços per aconseguir una unitat van marxar per l'aigüera. Al llarg de tot el dia es parlava de que hi havia un acord força consistent entre el guanyadors del superdissabte, Puigcercós i Ridao, i els representants d'ERC Futur, Benach i Niubó. Un acord que incloia un posicionament determinat en les votacions de les esmenes i el document d'estratègia política, així com un repartiment de càrrecs en la executiva on la representació majoritària era per als qui van guanyar el dissabte anterior, i també amb una presència notable de persones de la candidatura d'ERC Futur. Reagrupament i EI es van autoexcloure.

El fet és que al llarg de la tarda el pacte es va mantenir viu en tot moment i només quan restava per votar l'executiva i els consellers nacionals va saltar la notícia de que l'acord es va trencar. Les versions sobre la causa varien, però el motiu que s'ha donat és que Benach i Niubó no acceptàven de cap de les maneres l'entrada de Xavier Vendrell a la llista de l'executiva. Fins i tot hi ha qui assegura que un SMS va córrer entre els afins a Benach i Niubó perquè saltant-se l'acord hi votésin en contra d'en Vendrell. Aquest fet el puc desmentir de forma rotunda, doncs com a compromissari de la candidatura d'ERC Futur, jo estava vinculat a les notícies i consignes que circulàven per SMS i que ens mantenien informats de l'estat de les negociacions. I puc assegurar que aquest SMS no va circular pel circuit, diguem-ne oficial, i per tant en cap moment es va donar la consigna de votar en contra de ningú. És més, a migdia essent conscients de que el nom d'en Vendrell ja apareixia en la llista proposada encara es parlava d'acord.

Per tant, la conclusió és que l'acord va ser molt precari i no es va consolidar al llarg de tot el dia. Qualsevol excusa va ser bona perquè els qui tenien la veu cantant donésin per nul l'acord. La desconfiança va pesar més que la voluntat d'unir els esforços.

Crec que al llarg de la tarda es van produïr massa errors. Jo, per exemple, destacaria la pobre defensa que va fer la ponència en quant a les esmenes vives que va presentar Esquerra Independentista i que van prosperar, una d'elles fins i tot acceptada sense ser votada, després de la "defensa?" de l'Ignasi Llorente. A mi em va semblar, si més no, extrany i a hores d'ara encara m'ho sembla.

Un altre error, per demostrar, és aquest suposat SMS que segons alguna font provenia d'un militant de Barcelona proper a la candidatura d'ERC Futur. Si això és cert l'error és majúscul doncs si adquireixes el compromís amb una candidatura has de ser cápaç de no saltar-te la disciplina en el transcurs d'un congrés on els petits gestos són magnificats en la interpretació.

Encara més greu per mi, el fet de que sense acord en la votació, Puigcercós i Ridao van mantenir com a candidat a l'executiva al Xavier Vendrell. El risc era massa alt i va passar el que va passar. No entraré a valorar si el resultat de la votació rebutjant al Xavier Vendrell va ser positiu o no. La meva consideració és que sense pensar-hi massa, es va exposar a en Vendrell a una lapidació pública i tot i ser una persona que pel seu tarannà s'ha creat moltes antipaties, crec que en qualsevol cas mereixia una sortida més digna que la que va tenir.

La persona que va mesurar millor que ningú el seu paper en aquest congrés va ser el Joan Carretero. Va sortir a defensar la seva esmena a la totalitat oferint-nos un miting francament bó, calculat però bó. I després va retirar la seva esmena perquè el congrés seguís el seu curs fins al final. En marxar de l'escenari va poder gaudir de la seva quota d'aplaudiments i crits de president, president!.

L'Uriel, ben acompanyat per en López-Bofill, tot i haver estat el perdedor natural dels comicis de dissabte passat, va fer colar unes esmenes de pes en el document estratègic i també va tenir la seva dosi de triomf.

Els grans perjudicats d'aquest congrés, els membres d'ERC Futur. Pendents d'un acord durant tota la jornada van cedir el protagonisme als sectors crítics i al final res de res, ni acord ni presència a l'executiva. Com en una partida d'estratègia mesurada al detall pels guanyadors Puigcercós i Ridao, el sector més afin a en Carod-Rovira va ser ningunejat a darrera hora.

Per acabar, el més gran dels errors del congrés, el no haver estat capaços d'aconseguir una unitat que ens doni la tan demanada estabilitat. Crec que els nous president i secretari general han desaprofitat una ocasió molt bona, de fet aquesta era l'ocasió. Ara es parla d'un termini de màxim un any per refer els ponts de diàleg entre les diferents sensibilitats del partit. O potser es tracta d'un termini d'un any per intentar fer una bona purga als estaments del partit, això ja ho veurem.

Esquerra Republicana de Catalunya no es el partit d'uns quants. ERC és el partit de tots i totes com s'ha demostrat aquests darrers dies i no està bé que en nom de la desconfiança ningú se'l volgui apropiar.

Després d'aquest congrés hem quedat tocats. Tenim una executiva "monocolor" i mediocre si tenim en compte que dins del partit hi ha gent de molt més nivell. Tenim persones al govern que no se'n refien de l'aparell del partit i vice-versa. Seguim tenint quatre veus cantants i seguim amb els problemes de credibilitat que venim arrosegant des de fa 2 anys. No val però tirar la tovallola. Val la pena continuar lluitant per aquest partit perquè no hi ha cap altre que pugui representar el que ERC significa per al nostre país. Seguirem lluitant perquè els temps millors arribin quant abans.

Vam acabar el congrés cantant "els Segadors". Mai abans havia cantat l'himne de Catalunya amb tan mal gust de boca com dissabte.

La renóvació d'ERC, continuarà...

6 comentaris:

Pere Nieto ha dit...

Jordi, em trec el barret per la teva sinceritat i per la teva claredat d'exposició de com has vist el procés. Sóc conscient de la teva fidelitat a ERC i puc entendre com et sents. Jo vaig dir que ERC tenia una oportunitat de demostrar que valia la pena fer les coses a cara descoberta, sempre que tingués clar el sentit de la responsabilitat. Potser sí que el teu sector ha perdut, però en segon lloc de perdedors està Puigcercós. Sols ha sortit enfortit clarament en Carretero.

Guillem Clapés ha dit...

Una explicació i una reflexió magnifica. La comparteixo al 100%.
Només un apunt, tal com dius comencen a ser sospitoses aquestes defenses "light" i adhúc absurdes (les del Bernat Joan per ex.) que es fan de la ponència oficial en certes esmenes quan convé, i en canvi quan no es treu a l'Huguet a menjar-se el món.

En fi, ara cal posar-se a treballar per a grantir la pluralitat del partit, i l'elecció de Consellers Nacional, crec que va ensenyar una via eficaç per a fer-ho.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Així és. Cal posar fil a l'agulla i també recuperar l'idealisme. Si la gent es desentén cada cop més dels polítics és per la manca d'idealisme que n'hi ha i no només a ERC. En el nostre cas la pluralitat és un element enriquidor i no ens podem permetre el prescindir-ne.

Jordi Domènech i Lizcano ha dit...

D'entrada, dir-te que jo en vaig sortir content, del Congrés; suposo que també deu tenir alguna cosa a veure amb les espectatives que tothom tenia abans d'anar-hi...

Pel que respecta a la unitat, no seria tan pesimista com tu: crec sincerament que el Congrés està per debatre i que és saludable que si evidensiin divergències: el que no és tan saludable és que aquestes es traslladin "a fora", al dia a dia. Fet i fet, la ponència es va aprovar de manera molt majoritària.

Pel que fa al trencament del pacte (que jo també havia sentit que estava fet quan vaig arribar, a les 16h) crec que us han pres el pèl: van mantenir-lo en peu fins que ja no van necessitar-vos per a les esmenes.

I en la questió de les esmenes... tornes a apuntar què l'Uriel és un submarí? sincerament, crec que es va defensar la ponència tan bé com van poder, i, sincerament, crec que van perdre els papers desprès de perdre la primera esmena. En Llorente estava histèric i en Ridao va discutir-se, a peu dret i a primera fila, amb l'Elizenda, just desprès de la seva intervenció.

Pel que fa a en Vendrell... va ser un dels pocs vots en contra a l'executiva que vaig fer. Representa una manera de fer política que s'allunya de l'idealisme que necessita ERC: o, millor dit, el deixa només en això; simples idees sense aplicació pràctica.

Llàstima que no tenim ningú d'Horta al Consell Nacional... no ens en toca cap, com a representant d'una comarcal?

Salut i endavant!

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Benvolgut Jordi,
el teu comentari es la demostració palpable de que ERC té tendències molt diverses i això es bó si se sap conduïr. Crec que aquest congrés era la gran oportunitat d'unir a les diverses tendències i no es va saber fer. Tot i això es cert que hem de seguir esforçant-nos per aconseguir la unitat que cal, perquè l'objectiu que sí que és comú s'ho val.
Pel que fa a la representació d'H-G al consell Nacional si que en tenim una persona, que en el període actual ocupa el vicepresident del casal.

Joan Martinez i Vendrell ha dit...

Jordi, No entraré a opinar sobre el vostre congrés, primer perquè no sóc ningú per fer-ho, i segon perquè només en tinc coneixement pel que n'he llegit als diaris, per el teu escrit, que tal com et vaig dir he llegit amb atenció i he recomanat a algun amic que també ho fes i, ara, pels vostres comentaris que com que ho vàreu viure en directe segur són més fiables que les cròniques que s’han publicat als papers, però si que us felicito pel bon exercici que esteu fent amb el vostre intercanvi d'opinions, que si bé en alguns punts difereixen, coincideixen en que heu de continuar esforçant-vos de cara al futur. Enhorabona.