dissabte, 27 de setembre del 2008

Made in China

Els productes “Made in China” queden en entredit cada vegada que un nou escàndol surt a la llum. Ara ha estat la llet en pols, que una corporació xinesa (patrocinadora dels Jocs Olímpics) ha adulterat utilitzant Melamina; una substància que simula un enriquiment proteínic, a canvi això sí, de convertir el que toca en tòxic.

Aquest cas ha agafat molt de ressò doncs ha afectat de forma seriosa a milers d’infants de la Xina, causant-ne a més algunes morts. Tot i la prohibició d’importar productes làctics d’aquest país, encara es podien trobar caramels de llet importats d’allà en algunes botigues regentades per xinesos, segons hem pogut llegir a la premsa aquesta setmana.

No ens ve de nou el fet que a Xina s’elaboren molts productes que no compleixen els requisits legals necessaris per ésser comercialitzats al nostre país. Cada any apareixen notícies relacionades amb joguines que contenen peces amb materials tòxics que han de ser retirades del mercat, o sabates i roba que produeixen reaccions al•lèrgiques en contenir materials que no estan homologats per a aquests usos.

El creixement de la Xina ha estat espectacular. En pocs anys ha passat a ser el segon país en potencial econòmic, després dels Estats Units. A més el flux migratori procedent de Xina arreu del món és un dels més importants i és pràctica habitual d’aquests emigrants establir empreses importadores de productes del seu país d’origen. El perquè es troba en el baix cost d’adquisició d’aquests productes a la Xina que, tot i afegir un marge de benefici important, tenen un preu de venda força més baix que el d’altres productes equivalents i elaborats per marques contrastades en els nostres països.

Xina és un país capaç de fabricar productes de qualitat, però ha irromput en els mercats occidentals amb l’objectiu de rebentar els preus amb productes de molt baixa qualitat i al final cal tenir en compte que el més barat, a la llarga, pot resultar més car. Per exemple, es poden comprar unes sabates per 15 ó 20 Euros però la vida d’aquestes sabates pot ser de només 3 mesos, quan per 60 Euros pots comprar-te unes altres que et duraran més d’un any a causa de la seva qualitat superior.

Aquestes negligències que es produeixen venen d’un mal control en els productes d’importació, que cal incrementar i millorar. També és important que les persones perjudicades per l’adquisició d’un mal producte ho denunciïn i que les organitzacions de consumidors restin atentes a aquestes males pràctiques de venda i instin a les administracions a garantir els drets dels consumidors, els horaris comercials i la qualitat dels productes que es posen al mercat.

Està molt bé que tothom pugui obrir i regentar un comerç al nostre país independentment de la seva procedència, però també és important que aquests compleixin les lleis que s’han fet per garantir una competència lleial. Els consumidors tenim sempre l'última paraula.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Es fa difícil d’entendre com és que l’UE no atura les importacions massives de materials de tant baixa qualitat, que contribueixen a ensorrar alguns sectors de la industria europea.

Això passa amb el tèxtil, la industria del calçat, de les joguines, etc.

Eva Juárez ha dit...

Hem d'anar molt amb compte quan comprem a les botigues xineses ja que no respecten cap normativa que garanteixi la salubritat dels seus productes. Productes com joguines, alimentació, textil, i tots aquells que ens puguin provocar una reacció per la dubtosa qualitat de les seves matèries primeres, són els més arriscats d'adquirir en aquets comerços.
És increible com els hi permeten vendre tot el que volen i només es reacciona quan ja n'hi han víctimes mortals.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Ahir va saltar a la llum aquesta nova notícia que justifica un cop més la desconfiança en els productes xinesos
http://www.3cat24.cat/noticia/316748/societat/La-policia-italiana-confisca-sabates-procedents-de-la-Xina-fabricades-amb-un-producte-toxic

Julia ha dit...

Crec que el problema és el de sempre, les balances comercials. La Xina és un mercat amb un potencial molt important, però es clar, si no els hi deixem vendre el que vulguin, no ens deixaran entrar en el seu suculent mercat i així, els diners sel's porten uns i les morts i malalties se les porten uns altres. Es com la vella cançó de l'Atahualpa: Las penas y las vaquitas se van por la misma senda. Las penas son de nosotros, las vaquitas son ajenas..."

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

El problema és que ens equivoquem acceptant productes de tan baixa qualitat i de tan dubtosa garantia. Productes xinesos... si són de qualitat endavant, però no articles insegurs i il·legals segons les nostres normatives.

Anònim ha dit...

El problema no es només de qualitats, es molt mes profund, i una mica ja ho ha esmentat la Julia. Des del moment que es va acceptar a la Xina a la OMC (Organització Mundial del Comerç), un país en el que no es respecten els drets humans i els drets dels treballadors son inexistents, es van crear les condicions per a que estigui passant el que esta passant. Però es clar, la pela es la pela, i el potencial de 800 milions de consumidors es molt llaminer per a les grans multinacionals, el lliure mercat i els milionaris beneficis que dona el potencial consumidor d’aquest país, així que cap problema, ens posem la vena als ulls i no veiem res.
I no es només un problema de respecte dels drets humans, sinó que les condicions en que es fabriquen els productes xinesos, tant en la qualitat dels productes com en els costos de la ma d’obra, fa que al entrar en competència directa amb el comerç tradicional, aquest estigui condemnat a desaparèixer. Tots som testimonis d’aquest efecte, als nostres barris, als nostres carrers veiem com progressivament es tanquen botigues i son substituïdes per altres portades per orientals. O sigui, aquí tot s’hi val, no diguem res, no protestem, no sigui que ens acusin de xenòfobs i racistes ... Quanta hipocresia, quanta demagògia!