dijous, 2 d’octubre de 2008

Barcelona Oberta: l'impuls per al canvi






De demà en vuit, coneixerem el nom del president o presidenta per a la Federació de Barcelona d’ERC. Entrem en la darrera setmana i, si no hi ha sorpreses, demà els quatre pre-candidats es confirmaran com a candidats en presentar les signatures requerides.

De moment podríem dir que en la campanya interna, els missatges han estat clars i contundents, però les formes es mantenen i això és molt important. Ho és perquè la militància del partit ha de decidir quin programa trien per als propers quatre anys i quin grup de persones l’ha de tirar endavant i no pas qui la diu més grossa.

El repte serà important, perquè la ciutat necessita un canvi de tendència en la manera de fer les coses. Els més de 30 anys de govern socialista han exhaurit un model que perd força legislatura rere legislatura. En aquest sentit la decisió d’ERC de no reeditar el tripartit municipal a Barcelona va ser encertada, perquè en contra de la lògica ERC ha resultat molt decisiva des de l’oposició i hem forçat, després d’un any de dures batalles, l’inici del canvi en les formes municipals, però també l’inici del canvi de tendència que de cara a les properes eleccions municipals anirà prenent cos.

La ciutat necessita obrir-se a noves formes de concebre-la, per tal de fer una Barcelona més propera a les persones; una Barcelona més Republicana. I, en aquest sentit, la candidatura de Barcelona Oberta fa una aposta decidida per impulsar i alhora preparar el partit per a aquest canvi. Un canvi que només podrà venir donat per la decisió d’ERC de tirar-lo endavant. Qualsevol altra combinació portaria la ciutat a l’estancament amb una reedició del que tenim avui, o bé amb un govern de dretes que barraria el pas a les polítiques socials.

Barcelona ha de ser capital del país, per tant l’aplicació de polítiques que girin a l’entorn d’aquest concepte han de ser cabdals. I Barcelona ha de ser una ciutat per a les persones, per tant les polítiques socials han de ser la base a l’hora de decidir on s’han d’abocar els recursos.

Per fer tot això, per afrontar tots aquests reptes amb garanties d’èxit, ERC ha de ser un partit sòlid, innovador i amb empenta. Per tant, també és important reforçar-nos des de dins, posant a disposició de la militància eines de participació i decisió en els temes importants per a la ciutat i, per descomptat, en els temes importants per al país. No cal que ERC siguem una família a l’estil sicilià. El que cal és que siguem un grup d’amics i amigues, companys i companyes, que compartim uns objectius i unes il•lusions; i per aconseguir això hem de partir de les “idees” i dels “projectes” impulsats per aquestes idees.

No es tracta de competir per veure qui és més d’esquerres que l’altre o qui és més independentista que l’altre. Com que tots en som, no cal discutir més sobre això. Discutim sobre idees i fem-ho a partir del coneixement dels nostres defectes i les nostres virtuts, però sobre tot fem-ho a partir del projecte que hem de dur a terme “plegats” un cop passi el congrés de la propera setmana.

Us convido a conèixer el programa que hem elaborat des de Barcelona Oberta. Un programa que compta amb les idees que us parlo, i també compta amb les persones adequades per tirar-lo endavant, encapçalades per l’Oriol Amorós.

En aquest programa trobareu això, idees i propostes; lluny de fer demagògia sobre qui és més que l’altre; lluny d’adscriure’s a cap “sector” encara que alguns ho pretenguin negar; lluny de fer una creuada a favor de la unitat de forma errònia i afegint més divisió.

Idees i propostes, amb treball i independència.