
No cal mencionar que en cas de tractar-se d'una mare soltera el problema es multiplica per molt. El cas és que els ajuts que reben avui en dia pares i mares, tot i el famós xec d'en Zapatero, deixen molt que desitjar; són gairebé nul·les.
Com podem incentivar doncs que les parelles vulguin afrontar el repte "majúscul" de tenir fills i/o filles? La resposta és senzilla: amb ajuts econòmics que de forma perllongada en el temps rebin les famílies en funció del nombre de fills i/o filles que tinguin, i alhora amb mesures conciliadores pel que fa als horaris de treball que no cal que vagin en detriment de les hores a treballar, sinó que han d'aportar flexibilitat d'horaris per poder compatibilitzar feina i família.
D'altra banda, no sembla just que una parella hagi de patir les dificultats econòmiques de tenir fills mentre d'altres parelles que trien l'opció de no tenir-ne gaudeixen de tots els ingressos per a l'habitatge i el seu gaudi personal. No és que em sembli malament aquesta darrera opció doncs cadascú és lliure de fer el que vol i li convé. És que uns fan una funció, que des del punt de vista de la sostenibilitat econòmica, aporta futurs contribuïdors i els altres no. Amb això no vull dir que s'hagi de penalitzar a les parelles que opten per no tenir fills ja sigui biològics o no, ni molt menys. Ans al contrari, s'ha d'afavorir a aquells que sí trien l'opció de tenir-ne. En aquest tema també estem a la cua dels països de la Unió Europea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada