Amb el MPGM del Carmel caldrà filar prim

El MPGM del Carmel es troba actualment en període d’al•legacions. Des de que el Febrer d’enguany, aquest planejament fos rebutjat en comissió d’urbanisme a l’Ajuntament de Barcelona, gràcies al vot contrari de CiU, ERC i PP, se n’ha parlat molt i encara se’n parla.

El barri del Carmel semblava un racò oblidat de la ciutat i darrerament, entre els fets de l’esfondrament per les obres del metro i aquest planejament, aquest nostre barri barceloní és protagonista en moltes pàgines de premsa i en llocs d’Internet.

El Carmel necessita reformes, això no ho nega ningú. Es tracta d’un barri que s’ha anat construïnt sense un planejament ordenat i sobre una orografia complicada doncs es tracta d’un barri fet damunt d’una muntanya.

Després de l’anomenat “forat de la vergonya” tots els responsables polítics es van afanyar a avançar els ajuts que volien aportar al barri. El mateix president de l’estat, José Luis Rodriguez Zapatero, va prometre 16 milions d’euros per a les obres de rehabilitació del barri. Per cert, on són aquests 16 milions?

Mesos més tard, el districte impulsa un estudi per fer un planejament molt ambiciós al barri del Carmel. Es tracta del famós MPGM que avui està en boca de tothom. Un planejament que es fa sobre el plànol i que no té en compte la situació real de molts habitatges que són qualificats d’infrahabitatges. Aquest planejament que es volia aprovar el mes de Febrer no convidava a l’optimisme. L’abast de les actuacions projectades i els terminis d’execució previstos ens van fer pensar en un nou cas a l’estil del futur parc dels Tres Turons. Aquesta desconfiança fa doncs que finalment el posicionament d’ERC sigui secundat també per CiU i PP.

És en aquest moment que comença el treball a fons, visitant els sectors projectats i és en aquest moment que comprovem que les afirmaciones fetes sobre el paper, no es compleixen quan es treballa sobre el terreny. Evidentment, el fet de no aprovar el planejament va fer saltar totes les alarmes entre els veïns i veïnes amenaçades d’afectació, que ràpidament i de forma encertada es van constituir en plataformes.

Davant d’aquesta situació, el més fàcil hagués estat començar a desmuntar-ho tot i posar-se d’acord amb les plataformes, compartint els criteris o no. Però aquesta situació hagués conduït el planejament a una situació d’enrroc que no permetia endegar el procés de millores que el barri necessita i d’altra banda hagués allargat innecessàriament la situació d’amenaça d’afectació de molts habitatges que clarament podien quedar desafectats.

És en aquest punt , després de moltes modificacions pactades amb la regidoria d’urbanisme, que s’arriba a un acord per a l’aprovació inicial del planejament abans de l’estiu. Les modificacions redueixen en més del 20% les afectacions previstes deixant només en un 50% de les afectacions totals, les que són afectacions noves; la resta ja provenen de planejaments anteriors. A més s’escurça el termini d’execució i es garanteix sobre el paper que aquest es complirà. I també s’equilibra la inversió pública respecte a la inversió privada. Per tant, s’aconsegueix d’entrada, posar molt de rigor en l’aprovació inicial.

Ara, com he dit abans, ens trobem en període d’al•legacions. Per tant, el procés no està tancat. S’han obert converses amb els que ara sí resten afectats. En definitiva el procés s’ha endegat i avancem cap al que hauria de ser l’aprovació provisional del planejament.

Però caldrà tenir en compte molts detalls perquè això sigui possible. D’entrada hi ha parts del document que segurament hauran de patir modificacions. Pel que fa a la part tècnica del projecte, caldrà revisar les actuacions previstes per valorar quines passen a formar part del planejament de forma definitiva i quines no són del tot necessàries. Per fer aquesta valoració, caldrà mesurar el balanç resultant posant en un costat de la balança la millora per al barri en forma d’equipaments o connectivitat i en l’altre costat l’afectació més el seu cost econòmic. En cas de que el balanç sigui positiu, valdrà la pena incloure aquesta actuació, però en cas contrari el millor serà desestimar-la. En alguns casos ja tenim clar quin criteri tindrà el grup municipal d’ERC, però no el farem públic fins que es resolgui tot el paquet. Pel que fa a l’apartat econòmic cal treballar a fons per arribar a un consens el més ampli possible, doncs aquesta és una de les preocupacions més importants que tindran les persones que finalment resultin afectades; aquesta i també les condicions de reallotjament.

Amb l’aprovació inicial, el govern de l’Ajuntament i el del nostre districte, gaudeixen d’una molt bona oportunitat per fer les coses bé. Ara cal que el diàleg es mantingui de forma fluída i transparent i també cal que es valori punt per punt aquest planejament per arribar a una aprovació provisional que compti amb el màxim consens possible.

Caldrà filar prim d’aquí a l’aprovació provisional per tal que aquesta es pugui produïr, o no serà. Després d’això, no oblidem que també hem d’afrontar el tema del parc dels Tres Turons, condició indispensable per poder enllestir també l’aprovació del Carmel. Caldrà mesurar molt bé la viabilitat econòmica dels dos planejaments, perquè no es podrà fer un sense fer l’altre.