dimarts, 12 de maig del 2009

Reaccions en contra de les crítiques

Sembla que el meu post i el comentari fet a títol personal pel meu company al Consell del Districte, no han agradat gens al conseller tècnic d’Horta-Guinardó. El Pere Nieto fa una rèplica molt contundent en el seu bloc, on qualifica les opinions fetes des d’aquest espai com una pretesa “veritat absoluta”.

No entraré a discutir tots i cadascun dels aspectes on estic d’acord o en desacord amb el seu punt de vista de les coses, però és evident que la crítica no ha estat ben encaixada, tot i que això ja era previsible.

Els fets que van esdevenir a l’inici del plenari van ser tal i com els vaig exposar en el meu post anterior, ni més ni menys, i crec que coincidim almenys en el fet que aquestes condicions són inacceptables en un plenari. A més, crec que es podria haver evitat arribar a aquest extrem. Continuo pensant que si n'hi ha un o més responsables de la mobilització en la forma que es va produir, s’han de donar a conèixer; i continuo pensant que els responsables últims de tot l’enrenou són al govern del districte perquè no van saber gestionar la situació i es van proposar iniciar un plenari quan es veia a venir que no seria possible.

Al marge de la situació en concret d’aquest dia, considero criticable com es gestionen determinats processos participatius o com la informació es dona només a una primera corona de ciutadans (les entitats) i s’obvia a la resta que al final se n’assabenten fora de temps. No entenc, per exemple, que TMB i l’Ajuntament facin una campanya de difusió fantàstica per a promocionar el transport públic a la “Feria de Abril” o a altres esdeveniments, i per contra no siguin capaços de fer una campanya de difusió per notificar canvis importants en una línia d’autobus.

Com a grup municipal, ja vam expressar en aquest mateix plenari que no ens agrada com es vol conduir la participació veïnal, perquè entenem que és una participació massa dirigida. Després ens queixem de la poca participació ciutadana en els temes que els interessen, però això és producte que aquesta participació es limita a un grup de persones i entitats, que normalment fan una molt bona tasca, però que no sempre és representativa de la majoria.

Pel que fa a la gestió del planejament del Carmel només diré que el que es va gestar malament al districte, ara s’està corregint a la casa gran i sí, en aquest cas el paper d’ERC ha estat clau; no cal tenir la veritat absoluta per a fer una feina important que francament m’agradaria molt que ens conduís a un ampli consens polític i veïnal que ens permeti fer una bona valoració del projecte final.

Ara bé, tampoc em va semblar correcte que la regidora del districte insinués que dos sectors determinats poden assumir canvis importants, quan no s’ha tancat encara cap acord i quan aquestes converses s’estan duent a terme amb la regidoria d’urbanisme. Aquesta mena de coses no ajuden en un procés ja de per sí complicat.

Dos anys després de les darreres eleccions municipals, hem apostat des del primer dia per a fer una oposició que no impedeixi avançar a la ciutat, però sempre intentant aplicar una dosi de sentit comú en tot allò que calia millorar.

Més enllà d’aquest debat sobre el posicionament d’ERC, incòmode per al govern bipartit en moltes ocasions, els fets del darrer plenari segueixen el fil que es va iniciar amb les manifestacions anti-narcosala. Malauradament no es farà una anàlisi de què és el que està fallant i mentre això no passi, difícilment es podran corregir determinades dinàmiques.