El futur de Catalunya

Fa uns dies que a través d'un parell de blocs de persones vinculades amb el districte, vam obrir un debat sobre la possibilitat de que es fes realitat una República Catalana. La veritat és que el debat dona per molt i d'opinions n'hi ha de molt diverses. No deixa de ser interessant per això veure realment a quanta gent li fa "patxoca" la idea i a quanta gent no.
La meva opinió per descomptat és que sí. Jo opto decididament per una República Catalana.
Per raons històriques, doncs es evident que Catalunya no es va annexionar a l'Espanya borbònica per voluntat pròpia.
Per raons culturals, perque tot i les mixtures i la barreja que hem format amb la gent que ha anat arribant a les nostres terres (de la qual jo també en soc producte), hem estat capaços de mantenir vives els nostres costums i les nostres arrels.
Per raons econòmiques, perque sota les directrius d'Espanya sempre hem acabat amb números vermells; o millor dit amb números morats. No hi ha cap altre cas similar a la Unió Europea de desequilibri entre aportacions fetes a l'estat i el retorn d'aquestes en inversions i obra pública. Només cal veure el servei ferroviari de rodalies, per parlar d'un tema recient. Ara diuen que ens trapassaran la competència, però caldrà veure en quines condicions; volem la competència i també els recursos que no s'hi han abocat els darrers anys.
Per raons polítiques, perque cada cop que Catalunya aixeca lleugerament el to reivindicatiu la massa política espanyola (ja sigui de dretes o d'esquerres)ens demostra que a l'hora d'afrontar la nostra qüestió nacional, té un discurs únic i unitari totalment contraposat als nostres interessos. I aquest discurs es fa arribar fins i tot a les masses socials que arriben a l'extrem d'organitzar campanyes i boicots contra els productes catalans.
Perque no es respecten les decisions del nostre poble. Ja s'ha vist que les decisions que es prenen al nostre Parlament, no són vàlides a Madrid. I encara més greu, tampoc són respectades les decisions preses per els nostres ciutadans i les nostres ciutadanes a través dels canals democràtics legalment establerts.
Vist el camí recorregut fins aquí per Catalunya crec sincerament que la via autonomista ni ha estat ni serà mai una solució per a nosaltres. Després de més de trenta anys de democràcia, Espanya ens continua maltractant com una colònia i en ple segle XXI això no és admissible.
Tard o d'hora ha d'arribar el moment en que el nostre país i la seva gent decideixi què vol ser i cóm vol ser. La meva opció és la d'una República independent, sense més lligams amb Espanya que els que lliurement volguem tenir ambdues parts. I per descomptat també crec que hem de continuar formant part de la Unió Europea; això sí, com a estat lliure de ple dret amb veu i vot, no pas com fins ara.
En qualsevol cas i mentre no arriba aquest dia no cal oblidar que hem de fer avançar el nostre país socialment i que encallant-nos només en aquest discurs ens podriem quedar sóls i obsolets. Però això no significa renunciar als nostres principis.
Com a novetat en el meu bloc us convido a participar en l'enquesta on podreu opinar al respecte del futur que voleu per a Catalunya.
Altres blocs que tracten aquest tema són els de Carles Macian, Pere Nieto i Toni Salado.