Aquest cap de setmana s’ha constituit “finalment” el corrent d’ERC, reagrupament.cat. La setmana passada en Joan Puigcercós va fer una conferència al Worlt Trade Center. En Mas i en Duran a CiU polemitzen. Al PSC abans de les eleccions de l’1-N li van fer el llit al President del partit i del país, els recentment constituïts Ciudadanos han hagut de passar per un difícil congrés en plena crisi interna, i de forma no tan notòria en els mitjans però sí visible si us passegeu pels blocs d’ICV-EUiA hi ha un debat intern també a les seves files.
Ens acostem al final d’un cicle electoral convuls i això es nota en tots els partits. Mals resultats, un abstenció molt alta i especialment un pobre rendiment per al país en aquests darrers anys molt per sota de les espectatives creades, fan que tots vulguin moure peces en el tauler d’escacs de la política nacional.
Jo el que tinc molt clar per damunt de tots aquests debats és que vaig adherir-me a Esquerra Republicana de Catalunya pel que representa el partit, pel seu ideari clarament reflectit en la seva declaració ideològica i perque estava i encara ho estic completament convençut de que l’única via possible per fer avançar el nostre país nacionalment i social és que Esquerra fos un partit fort a les institucions. Hem format part i encara hi som en algunes d'aquestes institucions, però no amb la força necessària; 21 diputats al Parlament (ó 23 abans), 4 regidors a la capital (ó 5 abans), no són encara un nombre prou important. Deu ni dó el soroll que hem pogut fer amb aquesta representació i deu ni dó la feina desenvolupada, però en els temes realment transcendents per al país hem estat insuficients.
Ara podem parlar de corrents i de tot el que vulgueu, però el meu posicionament al respecte és fruit de la reflexió i no de canviar les coses per canviar-les i prou. Estic d’acord amb el que el Carles Macian deia en el seu bloc i em faig també meva la seva frase: “El meu corrent és Esquerra Republicana de Catalunya”. Em sembla bé que hi hagi gent que vol canviar les coses, però serà en un congrés on la militància decidirà quí volem que lideri el projecte i com. El projecte de sempre. Perquè quan ens vam fer militants d’ERC tots teniem molt clar quin era el projecte. No oblidem quí som i on volem arribar i això està molt per damunt dels individus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada