dimecres, 20 d’agost del 2008

Saura i ICV, un zero a l'esquerra

A la primera. L'executiu espanyol no ha tingut que esforçar-se gaire per trobar un calçasses que estigui disposat a "quedar bé" i semblar "assenyat" amb els poders de Madrid. Zapatero no compareixerà al Congrés i el govern estatal disposarà de tres mesos més per presentar una altra oferta de finançament per a Catalunya; una nova oferta que, tal i com van les coses, no serà ni de bon troç una bona oferta per al nostre país.

El president del govern espanyol passarà l'estiu ben tranquil aparcant aquest tema, el PSC respira durant tres mesos més treient-se del damunt la patata calenta gràcies a la baixada de pantalons d'en Saura, i a Madrid, els barons del PSOE, se n'en riuen una vegada més de la "unitat" de les forces catalanes.

Els altres socis del govern d'Entesa a Catalunya, no s'entenen. El PSC aplaudeix el gest del conseller Saura i ERC rondina però no farà gaire cosa més. CiU, una vegada més, sense el més mínim esforç treurà partit de les "cagades" contínues del govern de Catalunya, pel que fa a la defensa del desplegament de l'Estatut.

Crec que de continuar les coses així, ERC haurà de replantejar-se seriosament de continuar mantenint dos socis que no estan disposats a defensar els interessos del país. Catalunya tenia l'oportunitat de refer la seva malmesa imatge amb una postura unitària del govern, però a la primera de canvi ICV s'ha desmarcat d'aquesta unitat donant aire al govern socialista de Madrid i deixant, una vegada més, en evidència la fermesa del govern català.

ICV no té un espai polític propi i això és un problema que no sap afrontar. A Catalunya i ha quatre espais polítics que ja estan ocupats. Catalanistes d'esquerra i independentistes (ERC), catalanistes de centre i dreta (CiU), no catalanistes d'esquerra (PSC), no catalanistes de dreta (PP). Hi ha dos elements extranys que no troben el seu propi espai: C's que cada cop tinc més clar que té els dies comptats i ICV-EUiA, que amb l'enfonsament del Comunisme a Europa i amb el missatge ecologista que avui en dia molts altres partits tenen també molt clar, no encaixen en el panorama polític vigent. Prova d'això és la desorientació que tenen i que més d'hora que tard els acabarà duent a una crisi interna de difícil solució.

El que ha fet el conseller Saura és del tot inacceptable i ERC com a membre de pes en aquest govern català ha d'exigir explicacions a un conseller que, ves a saber en qualitat de què, ha deixat el nostre país un cop més en mans dels de sempre. Cal demanar explicacions i, si cal, s'ha de demanar la dimissió del conseller Saura, sense por.

A tot això i si les coses continuen anant per aquest camí (sense resoldre el finançament i amb més retallades de l'Estatut), ERC haura de prendre decisions en breu; i hauran de ser decisions valentes, sense pensar en quí en treurà partit o no de la situació, perquè si no ens acabarem trobant com ICV, sense un espai polític que defensar amb credibilitat.

4 comentaris:

Julia ha dit...

Amb tot el respecte et diré que a mi tampóc m'acaba de convèncer tot aquest portar i treure que està passant amb la negociació de l'Estatut. Jo també hauria preferit que en Zapatero donés la cara i expliqués clarament de que va tota aquesta vaina, però espero amb calma a que em donin explicacions perque de vegades, quan no tenim tota la informació, hi cap la possibilitat de que s'ens escapin alguns detalls que fan que alló que ens semble una autèntica barbaritat no ho sigui tant. Però tot i acceptant que potser tens molta raó en el que dius, hi ha un detall de mala baba que no m'acaba d'agradar, doncs ataques a tot deu como si ERC fos la panacea per a Catalunya i, amb tots els respectes per tu i tota la gent d'ERC, aixó potser ho serà quan el poble català decideixi donar-vos prous vots com per governar Catalunya. Perque de moment, i repetixo una vegada més, amb tot el respecte i simpatia, continueu sent un partit tant testimonial com el que tan durament ataques.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

És cert que si ERC pretén ser un partit majoritari ha de guanyar-se la confiança de més votants, de fet en el meu escrit també hi ha una part d'autocrítica.
Crec, però, que el líder d'un partit polític i membre del govern no pot prendre iniciatives com les que ha pres el sr. Saura, per lliure. Si aquest gest vingués d'un membre del govern d'ERC, jo hauria estat tan o més crític encara.

Julia ha dit...

Potser tens raó, no sé. Hi han que diuen que és millor esperar a que en Zapatero compareixi a donar explicacions quan el ritme de la ciutadania torni a la normalitat i s'acabin els jocs olimpics. No em semble una raó molt convincent però ja se sap que l'alta politica només és a l'abast de ments privilegiades. Jo en qualsevol cas, abans d'enfadar-me amb tothom m'esperare a que comenci el curs politic a veure com respira cadascún i et ben asseguro que no em conformaré amb qualsevol explicació però tampóc no vull trencar la radio abans de saber com sona la cançó.

Anònim ha dit...

Per una vegada que ICV decideix abandonar el seu silenci permanent i el seu no mullar-se mai, va i la caga de ple.