Ens trobem en plena campanya per a les eleccions al Parlament Europeu en un context en què tothom parla de termes que tenen poc o res a veure amb Europa.Desafecció política
La ciutadania es troba molt allunyada de la classe política. Massa desenganys i massa contradiccions en els discursos dels representants de molts partits han posat de moda aquest terme de la desafecció. Debats interns amb massa crispació en diversos partits polítics i la suma d’altres qüestions que s’eternitzen en el temps, com ara el desenvolupament de l’Estatut, el debat lingüístic o el finançament de Catalunya, fan que en general la gent del carrer es trobi cansada i això no afavoreix la participació.
A més la majoria de partits presenten a aquestes eleccions, a candidats i candidates que tenen molt poc interés. Persones que ja han pres el camí de tornada en això de la política i que sembla que hagin d’anar a Europa a acabar la seva carrera política. Crec que les úniques excepcions a la regla són el Raül Romeva d’ICV i l’Oriol Junqueras d’ERC. CiU ha optat per potenciar la figura del candidat per damunt del programa i les idees, en una maniobra clara per intentar recuperar el perfil sobiranista. Un candidat molt diferent del seu anterior eurodiputat Ignasi Guardans.
Problemes domèstics mal resolts
L’Estat espanyol no té fets els deures a casa i això provoca que en aquesta campanya es parli poc de la construcció política d’Europa. El govern espanyol està massa preocupat en assegurar que res no canviï de portes endins i el principal partit de l’oposició obsessionat en tallar les ales a Catalunya en tots els àmbits (competencial, econòmic, lingüístic, …). Amb dos focus de tensió com Catalunya i Euskadi i d’altres que se sumen a la reivindicació econòmica com les Balears i el País Valencià, preocupar-se per Europa no és una prioritat.
La crisi
La situació de crisi actual afavoreix encara més la desafecció ciutadana envers la classe política. Són moltes les persones que no confien en absolut en la capacitat política per a posar-hi remei a la crisi econòmica. Per un costat la gent comprèn que aquest desgavell econòmic prové d’una especulació exagerada per part de les entitats financeres i les empreses constructores i immobiliàries. A més aquesta crisi és global i per tant, no sembla possible posar-hi solució perquè no depèn només de nosaltres.
A tot això les mesures anticrisi del govern d’Espanya són les de sempre. Xecs i promoció de la despesa en els sectors de sempre; la construcció, el mercat immobiliari i l’automoció. Els xecs no funcionen com a eix de les polítiques socials perquè a la llarga no solucionen el problema i es produeix una desviació d’aquests ajuts cap a destinataris que no són l’objectiu. Tenim l’exemple recent de l’ajut de 200 euros mensuals per al lloguer d’habitatge que ha acabat provocant un increment mitjà de 200 euros en els preus del mercat de lloguer.
Per a què serveix Europa?
Europa es percep com una institució molt llunyana. Brussel·les, Strasbourg, què n'hem de fer allà? La gent no és conscient que la Unió Europea impulsa el 75% de les lleis que ens afecten en el dia a dia. Aquestes lleis que s’anomenen “Directives” i que com totes les lleis de vegades són positives i de vegades no ens van prou a favor. Alguns exemples:
- La Directiva Marc de l’Aigua, que obliga als estats membres a tenir identificades, quantificades i qualificades totes les masses d’aigua tant les marítimes, com les continentals com les subterrànies; i també ens obliga a complir amb uns paràmetres de qualitat mínims en totes elles.
- La unificació de l’Espai Europeu d’Educació Superior, més conegut per “Bolonya”. Un projecte necessari per a equiparar els estudis universitaris a tots els països de la Unió, però que potser no s’està desenvolupant correctament en el seu procés.
- La famosa directiva de les 65 hores laborals, que afortunadament va ser rebutjada pel Parlament Europeu. Aquesta és una mostra molt clara de la importància de les institucions europees i com poden influir en el nostre dia a dia.
- La Directiva Bolkenstein, que ha de regular diversos àmbits del sector del comerç i que pot trepitjar competències pròpies de la Generalitat o els Ajuntaments.
- La Directiva sobre la posada al mercat d’articles pirotècnics, amb l’objectiu de regular-ne la fabricació, l’emmagatzematge i el seu ús professional o recreatiu. Una llei que no té en compte la realitat cultural dels països catalans, amb una llarga tradició de festes i expressions populars d’arrel cultural on el foc és el protagonista.
Aquests són alguns exemples de com Europa pot influir en les nostres vides i no està malament que sigui així, però hem de disposar de capacitat per a poder aturar o modificar algunes de les Directives europees que es proposen i també hem de disposar de capacitat per a impulsar-ne d’altres.
Europa no es percep com una unitat política
La construcció econòmica de la Unió està molt avançada. L’aixecament de fronteres, la unificació legal en la majoria dels espais de l’àmbit econòmic i una moneda única, l’Euro, són els pilars bàsics de la Unió Europea, que en principi va ser concebuda com una unió econòmica i no pas política.
Es a partir de la declaració d’intencions de caminar cap a una unió política que comencen els maldecaps. Europa és tan diversa com antiga; estem parlant del vell continent. Un vell continent on sempre hi ha hagut una gran rivalitat entre les potències de cada moment i on les guerres han estat presents al llarg de la història per aconseguir l’hegemonia, amb l’única excepció del període de temps en què existeix la Unió Europea. En aquest espai de temps mai 2 països de la Unió han entrat en conflicte i això és una excepcionalitat històrica en un continent marcat pels conflictes continus.
Per contra la diversitat cultural i etnogràfica d’Europa fa molt difícil que es pugui configurar un espai polític comú als interessos de tothom. A això cal afegir que hi ha massa galls al galliner; són molts els mandataris estatals que volen ser el cap visible de la Unió Europea i pretenen acaparar el protagonisme. A més les diverses ampliacions que a hores d’ara fan que el nombre d’estats integrants sigui de 27 encara dificulta més la cohesió. Europa no ha parat d’ampliar el seu espai i les fronteres cada vegada són més llunyanes. Si finalment Turquia acaba ingressant a la Unió, Europa serà veïna de països com l’Iraq i Síria i això implica nous reptes i també noves amenaces.
Un altre element a tenir en compte és que Europa té molt poc pes en els conflictes internacionals. Ni tan sols vam ser capaços d’evitar un conflicte al cor del nostre continent, la guerra dels Balcans, per culpa de la manca d’unitat política. La Unió Europea tenia entre els seus components amics i detractors de Sèrbia i això es va reflectir a l’hora de “no actuar”. Qui finalment sí va actuar i va posar fi al capítol més trist i lamentable de finals de segle a Europa, van ser una vegada més els Estats Units. Europa no s’ha mostrat capaç de liderar cap procés internacional i altres estats ens poden passar al davant si no espavilem.
El fracàs de la Constitució Europea ha suposat un entrebanc necessari per a la construcció política d’Europa. Més enllà del nom de Constitució el que es pretenia aprovar era un Tractat Econòmic que tenia en compte els interessos dels estats i aportava molt poc en referència a les garanties en benestar i salut pública, per posar algun exemple. En primera instància Irlanda i després França van aturar el procés.
Ara aquest procés s’ha modificat amb el Tractat de Lisboa, que ha de facilitar la democratització en la presa de decisions de la Unió, eliminant el dret a veto d’un dels estats, excepte en alguns casos excepcionals i basant l’aprovació de les iniciatives de forma més democràtica, a partir de la suma de majories ciutadanes i d’estats. També ha d’instaurar la figura de la Presidència permanent, superant així la presidència de torn que amb les darreres ampliacions fa que un estat no pugui tornar a presidir fins que hagin transcorregut 13 anys i mig del seu darrer torn.
La diversitat no la conformen els estats
I l’estat espanyol n’és un exemple clar. Un estat es configura amb diverses realitats culturals i històriques. Hi ha moltes nacions sense estat dins la Unió Europea com Catalunya, Euskadi, Galícia, Escòcia, Gal•les, Flandes, Còrsega, … i la legalitat vigent impedeix tenir veu i vot en els processos que les afecten. Aquesta és una qüestió que cal corregir si realment es vol ser fidel a l’eslògan d’ “units en la diversitat”. La capacitat de poder representar totes les realitats i sensibilitats no hauria de ser un problema sinó que hauria de ser un repte.
Europa som nosaltres
Per tot això hem de ser capaços de veure Europa com el nostre espai natural. Europa s’ha construït amb la suma de tots els pobles que la conformen i hi ha realitats molt diferents. Òbviament no són el mateix els països bàltics que els que conformem l’espai euromediterrani, o els països centreeuropeus o els balcànics. Però nosaltres som Europa. Fins i tot quan els catalans anàvem a repartir bufetades d’un extrem a l’altre de la Mediterrània fèiem Europa. I especialment Catalunya sempre ha tingut una vocació europeista clara. El problema és que ens costa afrontar la construcció política d’Europa perquè no hem pogut solucionar encara els nostres problemes, i fruit d’això no tenim línia directa amb Europa; sempre hem de passar per Madrid per parlar amb Europa.
Europa ens importa i ens hem de fer notar
Per tot això i més, Europa és important en les nostres vides; i seria una pena que l’abstenció fos la protagonista en les properes eleccions al Parlament Europeu, el dia 7 de juny. Europa sí importa, i nosaltres hem de dir la nostra. Per això cal que els vots de l’Esquerra nacional catalana no es quedin a casa i el proper dia 7 al vespre siguin allà on han de ser: a les urnes.
5 comentaris:
No entren gaires ganes de votar després de llegir el teu article, no creguis.
Suposo que els erudites que et llegeixen quedaran molt convençuts però ja t'asseguro jo que a la plebe els hi deixes un embolic al cap que...
O sigui, que hi han directives que son, bé no he entés si son bones o son dolentes, altres que podrien ser bones però podrien trepitjar competències internes, d'altres que volem que les festes siguin més segures i nosaltres, que som un poble molt civilitzat cridem, com que no al foc!, d'altres que potser son bones però que mai direm que va ser en Javier Cercas qui va lluitar aferrissadament en la seva defensa perque la teva religió no et permet dir els noms de polítics que no son del teu partit, el plà Bolonya que a aquestes alçades ja costa molt dir que no és necessari però sempre queda bé dir que s'està fent malament, clar que si el fessiu vosaltres s'estaria fent de puta mare.
Fa gràcia que precisament vosaltres parleu de les dificultats que representa la diversitat cultural i etnogràfica d'Europa, que no representava una gran riquesa aixo? Sí, és cert i han massas galls al galliner i pollets volen ser galls també. I es clar, la entrada de Turquia amb les seves noves fronteres és un perill, perque lo seu és una Europa petiteta, a poder ser amb una sola etnia, no?
I es clar, Europa té molt poc pes al món i la millor manera d'arreglar-ho és torpedejant la seva possible constitució, o tot o res. No amic, els entrebancs no son mai necessaris. Poden ser inevitables però mai necessaris perque fan mal. I la cultura del càstic i el sofriment només comporta més càstic i més sofriment.I es clar, Irlanda i França van aturar un procés demoníac perque son dos models de societat a tenir en compte, oi?
Ara si que m'he perdut, estàs reivindicant el periode negre en que els catalans es comportaven salvatgement i mataven a diestro i siniestro en nom de l'aristrocràcia i les jerarquies eclesiàstiques? Perque, si és cert que feien Europa, però aquesta si que és la Europa que no volem. Si un dia em violen (que espero que no), t'asseguro que no em consolarà saber que el violador és català.
Cal que no es quedin a casa cap dels vots que puguin contrarrestar a les forces involucionistes de la dreta, però cal també ser un xic més conciliador i no tan radicalment partidista.
Una abraçada
Júlia, m'he quedat garrativat i esmaperdut. Si aquest és el sentit del meu article deu ser que no m'he explicat prou bé.
La meva intenció ha estat plantejar el perquè la gent no es motiva especialment per l'europeisme en tota la seva diversitat.
Els entrabancs per a construir la unitat política d'Europa no els esmento només jo. He pogut assistir a algunes xerrades fetes per gent que en sap molt més que jo, i de colors diversos, i t'asseguro que coincideixo amb ells en aquest diagnòstic.
Pel que fa a nomenar a un eurodiputat socialista que ha fet una gran feina, home no hi tinc res a dir en contra, però no conec cap blocaire del PSC que enalteixi la feina feta per càrrecs d'altres partits. En qualsevol cas, aquest espai és obert a tota opinió i ja ho fas constar tu.
I pel que fa a les Directives europees, n'hi ha de bones i de dolentes, però tot depèn del prisma sota el qual t'ho miris. Jo no he volgut entrar a valorar especialment quines ho són per a mi. És bo que cadascun tregui les conclusions per si mateix.
Bolonya? crec que el Departament d'Universitats i Recerca que dirigeix en Josep Huguet d'ERC té a veure també en el procés, per tant l'autocrítica també hi te cabuda.
Tampoc qüestiono que Turquia hagi d'entrar o no a la UE, només crec que eixamplant les fronteres ens acostem a països amb els quals no estem acostumats a limitar.
I la cita que faig sobre el període dels almogàvers, t'asseguro que no està feta amb la intenció de justificar la violència, ni dels catalans ni de ningú altre.
Un cop dit això et convido, si et queden ganes, a repassar el que he escrit i si el darrer paràgraf en el qual opino sobre què considero millor per a votar, doncs no ho facis.
Em sap greu, però no puc canviar ni disfressar les meves idees quan opino sobre algun tema. No cal que coincidim, però tampoc malinterpretis el què no té intenció d'agraviar a ningú.
Jordi, per suposat que em queden ganes de repassar el teu darrer paràgraf i és cert que dius que s'ha d'anar a votar, el que passa és que, tractant-se d'un article escrit pocs dies abans de les eleccions, semble una mica contradictori, doncs semble que diguis a la gente, voteu però sapigueu que potser no servirà de molt.
Quant als entrabans per construir Europa, no sé qui més els esmenta però crec que els entrabans no construeixen, només destrueixen.
Pel que fa a nomenar algún d'altre partit que fa una bona feina, tens raó, tots fem el mateix i és una autèntica pena perque les coses ben fetes haurien d'ésser per damunt de partits o qualsevol altre d'organització política, étnica o religiosa.
Pel que fa a les directives, sí és cert que menciones de bones i de dolentes, però potser lo principal seria deixar ben clar que hi hauran més o menys de bones o dolentes depenent de les majories al Parlament Europeu.
Quant a Bolonya, accepto l'autocrítica però caldria també ser més realista i explicar a la gent que la realitat és la que és i si no som capaços de canviar-la no ens podem quedar inmobilitzats perque continuiïn sent els nens rics de les universitats privades els que segueixin tenint més oportunitats mentre els de la pública, de continuar així, acabaran fent de estàtues humanes a Les Rambles.
Lo de Turquia, bé, a tots ens agradaria tenir una vida més segura, més protegida, més confortable, etc... però també sabem que ens tenim d'obrir al món assumint tots els riscos que aixó comporta, perque la solució no serveix si, com fins ara, s'han arreglat les coses a un indret del món a càrrec de desarreglar-les a un altre indret del món.
I quan a la cita dels almogàvers, aixó sí que reconécn que m'ha encés, doncs jo no accepto la violència injusta contra els pobles encara que sigui per la glòria de l'aristrocràcia catalana. A més, ni tant sols eren catalans molts d'ells doncs eren mercenaris i un mercenari és un mercenari, sigui dels almogàvars o sigui de Black Water.
De totes maneres, res t'ha de saber greu i menys que no puguis canviar o disfressar les teves idees, faltaria més. Tens exactament el mateix dret que jo a defensar els teus punts de vista. Si creus que he malinterpretat alguna cosa del que dius, ho sento, tampóc jo no tinc la més mínima intenció d'agraviar a ningú, ni m'he sentit agraviada pel que dius al teu article, només que hi han coses amb les que hi estic d'acord i coses amb les que no.
Quant a les critiques als governs socialistes, home, crec que és cert que no ho estan fent a la perfecció però crec que intenten fer el que bonament poden i sap greu que forces d'esquerres com vosalatres entreu al trap a criticar sense oferir-vos a intentar arreglar les coses entre tots, perque aixó només interessa a la dreta. La dreta que és la que ha causat la crisi arreu del món i la dreta que posarà tots els pals possibles a les rodes perque no sigui mai un govern d'esquerres qui aporti solucions, com van fer també amb l'intent d'arribar a un acord de pau amb la ETA. I acorralant als governs socialistes aconseguiran finalment tornar al poder amb tanta mala sort que a lo millor coincideix amb un periode en que la economia torna a remuntar i faran com en Franco que deia ser el responsable del desenvolupament econòmic d'Espanya, quan en realitat el desenvolupament es va produir purament pels interessos de les multinacionals d'obrir mercat i evitar els aleshores alts costos de duanes.
Jordi, continuaré llegint el teu blog perque crec que ets una bona persona i a més intel.ligent, però com molt bé dius tu, no esperis que estigui d'acord amb tot el que dius, tot i que estic segura de que en el fons tenim més coses en comú de les que creiem.
Em reconforta saber que, tot i no coincidir en algunes qüestions, jo també he malinterpretat el to del teu primer comentari.
Només un aclariment: jo sí crec que votar pot ajudar a canviar les coses a Europa. És més, atés que el 75% de les lleis que ens afecten s'aproven a Europa, cal que ens mullem. Però amb la diversitat que té Europa, centrar el vot només en esquerres i dretes és una opció massa tancada. Hi ha altres sensibilitats com l'Aliança Lliure Europea que conformen diversos partits europeus i que són transversals. I aquestes opcions també decanten el seu vot en un sentit o altre quan es voten directives com les de les 65 hores.
Em costa d'entendre però el cas de CiU: els eurodiputats de Convergència se'n van a un grup parlamenteri i els d'Unió a un altre. ???
Ja, jo també hi han coses de l'alta política que no entén, fins i tot de polítiques molt properes, però "es lo que hay". Tant de bó fossim capaços de posar-nos d'acord en tot alló que ens uneix en lloc de utilitzar les diferències per dividir-nos.
Qui sap, potser algún dia serà.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada