dijous, 6 de desembre del 2007

Les crostes dels socialistes





Darrerament els socialistes s'estan deixant anar, més enllà del que ja ens tenen habituats, que no és poc.

Per una banda tenim el "buenazo" del José Bono que assegura que ha tornat a la política perquè ja no es negocia amb ETA i perquè a Catalunya ja no és president en Maragall!!!. Doncs és una llàstima que els socialistes no trobin a ningú millor que ell per a la llista de Toledo. Deuen tenir la pedrera molt malmesa perquè vaja peça posen de cap de llista.

A més tenim les declaracions fetes a El PSOEriódico pel seu portaveu adjunt al Parlament, un element que es diu Joan Ferran. És d'aquelles persones que amb la cara paga i quan parla ja no deixa lloc als dubtes. Aquest personatge té el "cinisme" de dir que TV3 i Catalunya Ràdio tenen una crosta nacionalista. Textualment diu "Hi ha alguns gurus mediàtics al capdavant de programes de màxima audiència que no informen; editorialitzen. Confonen sistemàticament informació i opinió; la seva opinió. Usen les emissores com volen, com si fossin el seu púlpit particular, llancen discursos, fan crides perquè la gent es manifesti contra això o allò altre. Quan un director de programa pronuncia arengues com les que se senten a primera hora del matí a Catalunya Ràdio disfressades d'informació confon els seus oients, que pensen que el que reben és informació. En una emissora pagada amb els diners de tots els ciutadans, els que són nacionalistes i els que no ho són, això és intolerable, encara que el locutor sigui una estrella de l'star system engreixat en l'últim quart de segle. No veto l'opinió, però aquesta ha d'estar clarament diferenciada de la informació i anar contrapesada amb opinions de signe divers".

No parlava de la COPE, no. Parlava de Catalunya Ràdio. En llegir això em vaig quedar "garrativat i esmaperdut". Passada la indignació inicial vaig adonar-me de dues coses. La primera és que els socialistes no han sabut encaixar l'èxit de la manifestació de l'1 de desembre, i això els ha deixat en una posició molt incòmoda al quedar-se al marge d'aquest massiu moviment popular. La segona és que abans de que s'apliqui la reforma de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ja estan posant pressió damunt del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, actualment en mans d'ERC. Deuen tèmer que s'apliquin criteris com els que van dur a l'èxit la presència de Catalunya a la Fira de Frankfurt.

De fet en alguns blocs de militants del PSC ja es veu que les declaracions d'aquest cínic personatge no són ben rebudes per tothom dins del seu partit. Potser hauria de reflexionar amb quí van acceptar els socialistes formar govern, per fer president en Montilla. I si no li agrada ser portaveu adjunt d'un partit que governa amb un soci independentista, doncs que plegui.