dissabte, 12 d’abril del 2008

El pes del PSC en el nou govern


El repartiment de carteres ministerials ha deixat finalent dues de "pes polític" en mans del PSC.

Carme Chacón serà la primera ministra de Defensa de l'estat espanyol. Per tant ja tenim la Condoleezza Rice espanyola tot i que amb caràcters i somriures molt diferents. Aquesta és una aposta arriscada per part del president Zapatero i igualment arriscat és el repte d'agafar el guant i posar-se al capdavant de la cartera de Defensa, essent dona i catalana en un món (el militar) on aquestes dues coses poden ser més inconvenient que altra cosa.

Celestino Corbacho ocuparà el despatx de ministre de Treball i Immigració. En aquest cas parlem d'una persona molt més identificada amb les sigles del PSOE que no pas amb les del PSC. Un dels barons "durs" del partit.

En qualsevol cas, és significatiu que les dues carteres ministerials que han asolit els membres del PSC, seran dues carteres amb molt poc pes per als temes importants que Catalunya ha de necociar amb Espanya properament, com són el desplegament de l'Estatut i el nou finançament.

Temps al temps. De moment ja tenim al José Bono de president del congrés i el PP amb el seu canvi de tarannà pot fer més fàcil que les coses a Catalunya continuin "igual" en els propers quatre anys.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Jordi.

El que no acabo d'entendre és el repartiment en número de carteres que s'ha fet.

El PSOE de Madrid, 2 careres, l'Andalús 2 carteres (aquests més lógic), el valencià 2 carteres (si comptem la vicepresidenta, 3) i el del PSG 3.

Si era evident que qui li va donar la victòria va ser el PSC, com és que no els hagin donat com a mínim 3 carteres i alguna d'important per a Catalunya?.

A mes la baralla amb el PSOE andalús, s'ha inclinat al final en favor d'aquest ja que la Magdalena segueix en el govern i a més com a ministra de Foment....

Salut i €

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Certament, la confirmació de la "maleni" i la presidència del congrés del "bono" són la prova evident de dues coses: els socialistes catalans no tenen intenció de discutur res a les decisions del PSOE. I per contra, els socialistes andalusos tenen una gran capacitat de influència. És per això darrer que la ministra de foment repeteix, tot i que són conscients de que no és una decisió ben vista a Catalunya.